Editorial

Problemes a l'Aldosa

La plataforma contra la construcció de l’ETR a l’Aldosa insisteix que la infraestructura no es pot aixecar al costat dels seus habitatges i dona motius que consideren irrefutables pels quals es pot canviar fins al bosc de Paulelles

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’oposició dels veïns de l’Aldosa a l’estació transformadora planificada a la zona de la Gonarda va en augment i no es poden ignorar els motius que al·leguen. La plataforma creada per evitar que la instal·lació s’ubiqui on està prevista critica amb rotunditat tant l’informe del ministeri de Salut com el de Medi Ambient, que avalen l’equipament. Els refusa i els treu validesa per justificar el projecte i els portaveus adverteixen que pujaran de to les queixes i recorreran als partits polítics que els puguin donar suport si el Govern no té en compte la demanda per canviar de lloc l’ETR. Un indret que ells han proposat, al bosc de Paulelles, i que subratllen que té condicions millors que el ter­reny escollit per l’administració per acollir l’estació, però que de moment no compta amb el vistiplau de tots els agents afectats. Nord Andor­rà, l’empresa que ha de distribuir a la Massana i Ordino l’electricitat que s’ha de subministrar des d’allà, ha estat la primera a aixecar la veu en contra per argumentar que la nova ubicació comporta dificultats tècniques i una inversió molt més elevada. L’element que ha provocat la mobilització ciutadana és la proximitat de l’ETR als habitatges, que no hi eren quan es va planejar. Perquè no es pot oblidar que la cessió de ter­reny que el comú massanenc va fer per aixecar l’equipament energètic es remunta al 1991. Des de llavors les circumstàncies han canviat molt a la zona de la Gonarda per la proliferació de cases, i això no es pot deixar de tenir en compte. El Govern i FEDA, que han de tirar endavant l’estació, i Nord Andorrà, que ha de posar les línies de distribució, han de continuar escoltant els veïns per trobar la solució. Serà difícil que la decisió agradi a tothom i que no tingui cap cost, però s’ha d’intentar assolir una entesa que probablement requerirà informes tècnics i voluntat política. La necessitat de dotar el país d’infraestructures per respondre a la demanda creixent d’electricitat s’ha d’entendre perquè és per a l’ús de tota la població. I ningú no vol equipaments a prop de casa. Ha passat amb el forn incinerador, amb les antenes de telefonia mòbil, amb l’heliport i amb qualsevol torre o estació energètica. El rebuig és legítim i més que comprensible, però és evident que fa falta disposar d’aquests equipaments i que en algun lloc, en el que menys molesti, s’han d’instal·lar.

tracking