Nou marc per als metges

El conveni entre la CASS i els metges no presenta massa detalls perquè la reforma sanitària està encara pendent. Seria molt arriscat establir un escenari que pugui ser incompatible en alguns punts amb els canvis que teòricament han d’arribar aviat. El més transcendent del nou marc regulador entre la Seguretat Social i els facultatius és que tot el sistema passa a desenvolupar-se a partir de la figura del metge de capçalera. Com a pal de paller de la reforma la CASS ha establert una sèrie d’obligacions i drets per als metges referents, i derivadament canvia el rol dels especialistes. Bàsicament es demana que el metge de capçalera passi a tenir unes funcions més àmplies que simplement la visita al pacient en la consulta. Es busca un seguiment especialitzat per cadascun amb l’obligació de fer domicilis si es demana i de dedicar més temps a cada pacient. Es tracta d’un model més a l’espanyola, on el referent serà l’encarregat de decidir si aquest pacient deriva cap a l’especialista. Amb la limitació que no tindrà la potestat d’enviar a un especialista de fora del país. No està clar quina serà la instància que decidirà si el pacient pot o no anar a fora, però queda clar que no serà el capçalera. El conveni deixa molts dubtes de com quedarà definitivament organitzat el model sanitari, tenint en compte que Govern sempre ha defensat que es podrà anar directament a l’especialista sempre que es pagui més. Aquest i altres aspectes que es desconeixen de la reforma fan difícil avaluar quin serà l’impacte d’aquest nou model de relacions entre els metges i la CASS. Una situació similar ja es va viure quan es va signar l’acord entre l’hospital i els metges. Són marcs genèrics que poden ser molt flexibles en base als principis que quedin establerts en la reforma. Per aquest motiu és molt difícil fer una valoració de com afectarà el conveni als pacients. Dependrà molt de quina sigui la penalització que s’apliqui per qui aposti per anar directament a l’especialista. No cal oblidar que la gent no té queixes del model sanitari i que gairebé tothom voldria que es mantingui. El problema és simplement econòmic i la reforma comportarà retallar drets i prestacions actuals, o encarir-los. L’únic que falta saber és fins on s’arribarà a l’hora de posar les tisores.