El futur de l'aeroport

El futur de l’aeroport de la Seu d’Urgell es troba actualment en mans del Govern espanyol amb l’aprovació del sistema d’aterratge i enlairament per GPS. Les condicions d’una instal·lació en alta muntanya i la possibilitat que durant un nombre important de dies faci mal temps fan imprescindible aquesta millora. Va ser precisament aquest punt el principal escull perquè als anys vuitanta la infraestructura fructifiqués. Aviaco operava a l’aeroport, però ràpidament es va constatar que hi havia un impediment que el condemnaria. En aquells temps el fet de volar o no depenia exclusivament del judici del pilot, que havia de decidir si es donaven o no les condicions adequades. Aquesta circumstància va ser definitiva per al fracàs, perquè mai va donar un mínim de confiança. Els passatgers es podien trobar que estiguessin a la instal·lació i el pilot decidís que no es volava. Evidentment no va ser l’únic obstacle, però va quedar molt clar que sense un sistema que donés garanties als passatgers qualsevol intent d’una línia regular de vols era en va. Des que la Generalitat va apostar fort per la reobertura de l’aeroport, s’ha anat avançant a un ritme molt lent. Les inversions han estat escasses, especialment perquè el problema continua latent. Espanya no té actualment cap espai amb sistema d’aproximació amb GPS i el procés per a l’homologació s’està eternitzant. Tampoc cal oblidar que la tensió que fa anys que viuen les relacions entre la Generalitat i el govern de Madrid no generen el millor clima per desenvolupar projectes comuns a les dues institucions. Durant els últims anys hi ha hagut cert consens dins d’Andorra respecte a la necessitat de disposar d’un aeroport de referència i que el futur passa pel de la Seu. Fins i tot s’ha superat la por atàvica que el Govern invertís diners en una infraestructura ubicada en un altre país. El model d’obertura, la voluntat de captar turistes d’orígens més llunyans o d’alt nivell adquisitiu són objectius que semblen difícils d’assolir sense l’existència d’un aeroport proper. Govern reconeix que aquest és, per exemple, el primer problema a l’hora d’oferir a empreses foranes que s’instal·lin al país. Lamentablement, Andor­ra poc més pot fer que insistir i esperar que el GPS s’acceleri.