IRPF normalitzat

El tancament de la campanya de la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent a l’exercici 2016, que es va tancar dilluns, s’ha viscut en un ambient completament oposat a l’any passat, el primer en què s’havia de complimentar el tràmit. L’Agència Tributària es va veure materialment col·lapsada davant l’allau d’usuaris que van esperar fins a l’últim moment per presentar la declaració. Una conjuntura més que previsible a la qual el Govern va reaccionar tard i només quan les queixes de totes les parts implicades van evidenciar que no seria possible complir els terminis establerts. La sensació de precarietat es va veure augmentada per les deficiències del sistema telemàtic. Però es va aprendre de la negativa experiència i enguany pràcticament tota la campanya ha estat impecable. Les cues en els moments de màxima afluència no van superar els vint minuts tot i que s’han presentat mil declaracions més de les previstes. Un element clau per afrontar amb èxit el segon exercici ha estat la via telemàtica, que ha funcionat sense majors incidències. El balanç és inequívoc: de les 3.555 de l’any passat (sempre referides a l’exercici anterior, com és evident) s’ha passat a les 5.213, dada que suposa més d’una tercera part del total de presentades. Un xifra que també s’ha vist incrementada de manera significativa, fet que posa de manifest que tot el que envolta la figura impositiva ha entrat en una etapa de normalització. Només han passat dos anys (dos exercicis) que l’IRPF està en vigor i la pràctica totalitat dels ciutadans ja tenen assumit que tothom ha de contribuir al finançament de l’Estat en funció dels seus ingressos. Quan la implementació de la taxa va suposar un salt qualitatiu de primer nivell en l’ordenament fiscal del país gens acostumat i encara menys predisposat a pagar impostos sobre les rendes del treball. Si bé és veritat que el gravamen és baix amb relació als països del nostre entorn, també ho és que hores d’ara la pressió fiscal no pot ser una altra, si no es vol posar en perill la recuperació econòmica, tal com va explicar la Cambra de Comerç. Perquè el perill latent és que un cop introduïda la figura es caigui en la temptació de pujar la pressió per fer front al dèficit o per conviccions ideològiques amb relació a la redistribució de la riquesa. Ara bé, sense aquesta figura la reforma del sistema fiscal no hauria tingut cap sentit. Els bons resultats de la campanya d’enguany han de marcar una línia de treball de millora constant del servei, sobretot via telemàtica.