Editorial
Atenció als padrins
Govern presenta un programa que millora condicions dels padrins amb un petit augment de la retribució, ampliació de llindars per encabir més beneficiaris i règim de tercer pagador per compensar unes pensions que segueixen sent baixes
La gent gran tindrà una lleugera millora en les prestacions. Tots els beneficiaris d’una pensió de solidaritat percebran el mateix import del salari mínim, poc més de 991 euros, a partir de l’anunci que ahir va fer el ministre Xavier Espot i que posa fi a una situació únicament burocràtica perquè per arribar a aquesta quantitat els titulars havien de demanar-ne l’actualització i ara es farà de manera automàtica. Un procediment més lògic i senzill per als afectats. La mesura forma part d’un nou pla d’atenció integral que inclou un seguit d’accions perquè la gent gran estigui millor atesa i passi menys estretors, que continuaran perquè moltes pensions segueixen sent baixes. El petit increment que equipara els ingressos de les persones que reben imports baixos de jubilació amb el sou mínim és una ajuda que pot ser insignificant en alguns casos on la pensió es queda igualment curta per al nivell de vida del país. I la revisió a l’alça dels llindars fixats per gaudir d’aquest complement en la retribució permetrà que arribi a més gent i redueixi els problemes dels que fins ara no hi tenien dret. Més quan la situació dels padrins, com succeeix majoritàriament, és delicada per l’atenció sanitària que necessiten. Per això, sí que és significatiu que el pla del Govern prevegi que tots els titulars de la pensió de solidaritat no hagin d’avançar els diners al metge perquè tindran de manera generalitzada règim de tercer pagador. Fer front al cost de les despeses en sanitat suposa un entrebanc per als padrins, també per a d’altres sectors de la població, que no disposen d’ingressos suficients per pagar la visita mèdica en espera que la CASS els reemborsi els diners. Per evitar aquestes situacions de precarietat resulta essencial canviar el sistema de pagament perquè no es vegin privats de l’atenció que requereixen, circumstància que pot contribuir a fer que mantinguin millor qualitat de vida més temps i que siguin autònoms i no facin falta altres intervencions de major envergadura, com el que representa l’internament en un centre sociosanitari. Afers Socials insisteix que és prioritari que els padrins puguin continuar als domicilis el màxim temps possible, on millor es troben, i l’enquesta que es planteja per conèixer la realitat dels majors de 80 anys que viuen sols esdevé una altra eina molt útil per detectar necessitats i actuar a temps.