El problema que s'agreuja

Les estacions d’esquí observen amb neguit els problemes per trobar un lloc on viure dels temporers que tenen interès a fer temporada al país, molts dels quals són habituals. El problema ja es va produir l’any passat i enguany, quan la falta d’habitatge s’ha agreujat, la situació empitjora. Les mateixes estacions s’han convertit en enllaços amb les agències immobiliàries per tal de facilitar les coses als seus empleats. El cert és, que és una situació complexa per a qualsevol nouvingut que arriba al país, però ho és encara més per a aquell que té l’handicap que vol només un habitatge per uns pocs mesos i que, a més, si ve a fer temporada és perquè ho considera atractiu a nivell econòmic. I de cap manera ho serà si acaba invertint en el lloguer d’un habitatge una part exagerada del salari. Pisos compartits, habitacions d’hotel o residències són la solució que se’ls planteja malgrat que la incògnita és si serà suficient. El cert és que els nuclis habituals on s’instal·laven aquestes persones –en parròquies altes, a tocar dels camps de neu– estan ara copats per apartaments turístics, una opció que per als propietaris és més atractiva econòmicament que un lloguer de sis mesos a treballadors. Després està el fenomen dels pisos buits, a hores d’ara d’abast no calculat malgrat que això hauria de canviar atesa la intenció de les administracions de buscar les maneres de comptabilitzar-lo. I finalment, hi ha zones com les parròquies centrals que directament s’han convertit en ter­reny vedat perquè no hi ha oferta i la poca que hi ha té uns preus inassumibles per a molts. Les darreres setmanes, la qüestió ha entrat en l’agenda política i s’ha començat a treballar. Un important gruix de les mesures anunciades passen per canvis legislatius, i aquests difícilment arribaran amb l’agilitat necessària per resoldre els problemes més imminents. Alguna mesura s’haurà de prendre, però. S’ha d’evitar que a Andor­ra es puguin produir situacions com les que viuen zones amb una important pressió turística puntual, que és quan necessiten més mà d’obra. Situacions com les de les Balears amb treballadors vivint en furgonetes. Aquest grau de precarització és indigne per als treballadors, però a més, únicament va en detriment de la destinació turística, perquè amb aquestes condicions deixa de ser un lloc atractiu per treballar.