Editorial
Cooperació educativa
El tancament de centres educatius espanyols i el reagrupament definitiu a Escaldes i la Margineda ha deixat un reguitzell d’espais buits que poden servir per pal·liar les necessitats dels altres dos sistemes, el francès i l’andorrà
La delegació d’ensenyament francesa calcula que en pocs anys el Lycée podria enfilar-se fins a prop de 1.800 alumnes, i que per tant, els espais educatius actuals no podrien donar resposta al nombre d’estudiants. Malgrat que l’opció d’un nou Lycée a la parròquia d’Encamp no s’ha descartat mai del tot i que el terreny de Prada de Moles segueix disponible per a la construcció, s’han plantejat altres alternatives per donar solució a aquest creixement, que podria ser puntual, com ara ocupar espais deixats per les escoles espanyoles, propietat del Govern. El ministre d’Educació confirma que s’han ofert aquests equipaments als sistemes gal i andorrà perquè els utilitzin si és que en tenen necessitat, i reitera que la seva voluntat és que les aules desocupades puguin mantenir la seva funció pedagògica. De fet, indica, únicament està completament buida l’escola espanyola de Ciutat de Valls, malgrat que ja s’ha anunciat un projecte per donar-li un ús –també de tipus educatiu, tot i que no se n’ha especificat el contingut– i a més, s’ha tingut l’encert d’obrir el pati durant les hores no lectives perquè en pugui gaudir un barri mancat d’espais públics. El progressiu tancament d’escoles espanyoles va ser una mala notícia, però la presència del sistema continua intacta amb un centre unificat, el batejat com a María Moliner, que ha nascut amb la voluntat de recuperar terreny perdut amb la introducció de novetats pedagògiques. Els espais que va deixar buits, però, haurien de tenir una utilitat alternativa per evitar el deteriorament d’edificis que ja acumulen un grapat d’anys de vida. És lògic, a més, que el ministeri pensi en iniciatives de tipus educatiu, perquè malgrat que hagin marxat els alumnes del sistema espanyol són immobles gairebé compartits amb els altres, i per tant, on encara es mouen estudiants. Ara no hi ha una necessitat d’infraestructures educatives, però els dèficits futurs que pot tenir el Lycée són un exemple de la funció que se’ls podria donar i que evitaria que s’haguessin de recórrer a alternatives com ara els mòduls prefabricats. Tanmateix, hi pot haver altres projectes relacionats amb l’educació que necessitin un lloc físic on desenvolupar-se. La convivència dels tres sistemes educatius és modèlica i la qüestió dels equipaments n’ha de ser un exemple més.