Lentitud de la justícia

El cas de la suposada agressió xenòfoba a un jove jueu va omplir la portada del Diari diferents dies de l’abril del 2014. Va ser un tema polèmic del qual ara, la major part de la població ni tan sols es recorda. La Batllia ha tardat tres anys i mig a instruir (determinar de forma aproximada l’explicació dels fets) una baralla de discoteca. Aquesta setmana, durant la vista, la fiscalia va decidir canviar l’escrit d’acusació i va eliminar l’agreujant d’agressió per motius xenòfobs. El cas encara tardarà, segurament, molt més a veure’s tancat. El més possible, tenint en compte que l’acusació particular manté que als tres acusats se’ls apliqui l’agreujant xenòfob, és que alguna de les parts hi recorrerà en contra i podria sumar-se un nou any de marge fins a una nova sentència. L’eternització dels processos judicials no se circumscriu a l’àmbit penal i també és constatable en el civil. És fins a cert punt normal que en temes molt complicats existeixi una instrucció llarga. El cas més paradigmàtic és el de BPA. La previsió per al judici se situa en el gener de l’any vinent. Faltaran dos mesos perquè es compleixin tres anys des que la FinCEN va emetre la nota contra l’entitat andorrana i va provocar la seva intervenció. A efectes pràctics, la instrucció (recerca i interrogatori de testimonis i implicats) d’una baralla en una discoteca s’haurà tardat a fer més de set mesos més que la del cas més important de la història contemporània d’Andorra. I el cas de l’agressió en una discoteca és tan sols un simple exemple elegit en base que ha estat un cas que s’ha jutjat aquesta setmana. Només cal anar llegint els casos que publica el Diari de les vistes judicials per constatar la realitat dels excessius terminis amb els quals s’està funcionant, més enllà del que es tarda després a executar les sentències. No existeix dins dels responsables judicials –tenint en compte les declaracions– una preocupació real per aquesta situació. En l’afer de les execucions de sentències sí que es reconeixia el problema i es va establir un nou model: la introducció de la figura del saig per agilitar els tràmits i reduir el nombre significatiu d’expedients pendents. La lentitud està tan institucionalitzada que es considera normal que una baralla de discoteca derivi en tres anys i mig abans que sigui jutjada en primera instància.