Editorial
Les cues i la frontera
La jornada d’ahir a la tarda va tenir estones de llargues cues a la frontera hispanoandorrana. La combinació dels cotxes de gent que marxava de cap de setmana i de turistes que tornaven van provocar retencions importants
En la primera legislatura del gabinet Martí teòricament es va avançar de forma important en un acord amb Espanya per millorar la gestió de la frontera. Un dels punts, i possiblement el més important, passava per ampliar el nombre de policies destinats a les casetes i permetre l’obertura dels dos carrils de pujada o de baixada en els períodes de més concentració de vehicles. El tema s’ha anat allargant fins a desaparèixer de l’agenda. Les cues són un dels problemes més importants en l’àmbit turístic i hi ha dues actuacions clau per ajudar a reduir les retencions. L’objectiu hauria de passar per la minimització dels efectes coll d’ampolla que es produeixen tant a Sant Julià com a la frontera. El punt lauredià s’hauria d’haver solucionat amb el vial, una obra que ja ha quedat clar que no es farà aquesta legislatura. Se substituirà per una via que unirà el túnel d’entrada a la vila amb la carretera general a l’altura de Banc Sabadell. És difícil anticipar quin serà l’impacte real en la reducció de les retencions. Es dona per fet que aquest ha de ser només el primer pas per posteriorment acabar la desviació. El segon coll d’ampolla es troba a la duana. Passar a un sol carril en els moments de gran afluència de vehicles provoca llargues cues. Hauria de ser una prioritat garantir que hi ha un calendari dels moments, per exemple dissabte al matí en sentit pujada, que hi ha importants retencions per tenir una planificació de personal que permeti obrir els dos carrils. Aquesta pràctica hauria de ser habitual durant les setmanes de festa o ponts, en què ja se sap que hi haurà molta circulació. Fa la sensació que als polítics no els preocupen les cues. No tan sols a l’executiu, sinó també a les forces polítiques. Es troben a faltar preguntes parlamentàries o posicionaments respecte d’allò que pensa fer el Govern per solucionar la situació. L’altra gran obra que cada dia es demostra més necessària és la desviació de la Massana. La major part dels dies l’entrada i sortida de la Massana es converteix en un punt negre pel que fa al trànsit. La millor fórmula per minimitzar aquesta afectació passa pel desviament del trànsit que es dirigeix a Ordino. Tampoc és una obra que sembli entrar a l’agenda de l’actual executiu quan és evident que s’ha convertit en imprescindible.