Editorial
Enfadats, però signen
L’enuig dels metges amb el col·legi no ha anat més enllà de queixes en l’àmbit intern per no haver estat ni consultats ni informats del contingut del nou conveni abans que la junta el signés amb la Seguretat Social
El procés de negociació i signatura del conveni de la CASS amb els metges ha tingut fases d’autèntic esperpent. És inimaginable que qualsevol altre col·lectiu hagués acceptat que la junta del seu col·legi signés un acord que canvia totalment el model i la feina dels seus afiliats sense ni tan sols informar de quin era el text definitiu. El col·legi tenia cinc opcions. 1.- Fer participar els metges activament en la negociació anant comunicant com avançava i demanar introduir els canvis que hagués anat demanant la majoria. 2.- Convocar una assemblea un cop el text s’hagués tancat amb la CASS i que fos votat pels col·legiats, rebutjat o acceptat amb esmenes. 3.- Haver enviat el text final a cada col·legiat amb la possibilitat de veure quins apunts feia i que els canvis proposats fossin vinculants. 4.- Enviar el text a efectes consultius no vinculants, però prendre nota de la voluntat majoritària respecte a les noves condicions. 5.- Enviar simplement el text perquè el veiessin abans que la junta el firmés. Però no en va fer cap i els metges s’han trobat que l’acord ja estava ratificat sense opció a canviar res i ni tan sols amb el dret a enrabiada. A efectes pràctics només quedava firmar el que ha estat el certificat de defunció del que havia estat el lobby mèdic, el més poderós de l’Andorra dels últims trenta anys. La multiplicació del nombre d’afiliats ha provocat que els barons tradicionals hagin perdut poder i interès, deixant el col·legi en mans dels quatre únics que han estat disposats a posar-hi hores i ganes. La CASS ha fet una jugada mestra. Va tenir la valentia de fer un forcing als metges, denunciant el conveni i fent-los combregar amb una reforma que els complica la vida i que a bona part (especialistes) els depara un futur incert. I ho va fer sense que el Govern hagi fet la reforma. És com si s’hagués aprovat un reglament sense que la llei estigui aprovada. És una forma d’obligar també Govern a acabar amb les guerres fratricides i prendre la reforma per les banyes. La situació, però, no deixa de ser curiosa amb un conveni (en suspens mentre no hi hagi la reforma) que estableix uns conceptes que potser no s’acaben introduint en un text legal. La CASS ha demostrat, però, anar un pas endavant i ha estat la primera a guanyar una disputa als abans totpoderosos metges.