Despesa desmesurada

La despesa de personal del sector públic ha crescut 10,3 milions durant el 2016. La liquidació dels comptes torna a posar en evidència que hi ha actors que desatenen l’esforç de contenció que reiteradament s’apel·la que s’hauria de seguir quan es tracta de gestionar els diners de tots els ciutadans. Les xifres acumulades pel Govern i el SAAS s’enfilen amb percentatges de creixement molt superiors a la resta, fet que eleva el total de manera destacada perquè són les magnituds més importants. L’administració central ha gastat 105 milions en salaris dels empleats l’últim exercici, que representen 5,5 milions més que fa un any i continua l’ascens, que manté amb una variació similar des del 2014. La contenció exigible per la conjuntura econòmica que s’ha viscut des del 2007 només s’ha aplicat el 2013, quan la despesa es va mantenir estable. En el cas de la parapública sanitària, l’ascens del capítol de personal ha arribat als 37,3 milions, 1,8 més que fa dotze mesos, i és especialment gravós, perquè la dada suposa un 78% del global del que gasten les administracions locals. Els 47,8 milions que acumulen els set comuns sí que reflecteixen moderació i una línia d’estalvi en la despesa de personal perquè Ordino, Andorra la Vella, Sant Julià i Escaldes han rebaixat aquest capítol al llarg del 2016. La Massana gairebé repeteix les xifres i són Encamp i Canillo els que lideren l’augment. En els números de l’administració central influeix la fi de les retallades i la dotació del fons de pensions dels funcionaris, però la progressió, també al SAAS, revela que en un escenari d’IPC sense variació ni increment de salaris creix desmesuradament la incorporació de més personal. Sembla que en els dos casos, quan els indicadors han començat a ser positius i a apuntar certa revifada econòmica s’han aixecat les polítiques d’optimització de recursos que s’han predicat, que d’altra banda no s’han aplicat amb gaire contundència, com mostra l’evolució de la despesa. Tant el Govern com el SAAS haurien de reflexionar respecte a aquest ascens constant i cada vegada més insostenible per a les arques públiques. Els esforços per contenir la despesa no s’han d’abandonar, tot el contrari, s’han de mantenir vigents com a filosofia general per ser més eficients i gestionar molt millor els recursos humans.