Captius dels comuns

El comú de Sant Julià insisteix en la croada per boicotejar la modificació de les lleis de transferències i competències que el Consell debat demà. Amb informes i contrainformes pretén posar en dubte la constitucionalitat dels textos perquè no superin el tràmit parlamentari, que necessita majoria qualificada. El motiu esgrimit pel comú de Josep Vila de millorar-ne el contingut amb aquesta maniobra, orquestrada amb l’ajut d’una exministra i altres actors amb comptes pendents amb Toni Martí i DA, és més que sospitós. En primer lloc, perquè tots els comuns en van consensuar el contingut. En segon, perquè l’argument que Sant Julià perdrà un milió d’euros és fals. Tot el contrari, la corporació laurediana es veurà beneficiada pel fons de solidaritat. I en tercer, perquè en aquests context és inversemblant que Vila estigui en contra del model de repartiment. Per la qual cosa només es pot concloure que el comú lauredià el que vol no és millorar l’acord, sinó que no hi hagi acord. Per motius exclusivament espuris i insolidaris. La modificació de les lleis comporta tornar a la xifra de prop de 55 milions dels darrers anys a repartir entre els comuns, només alterada per la negativa del Consell a congelar les transferències el febrer passat. L’última quantitat ha estat de 63 milions, que resulta d’aplicar un tant per cent directe sobre els impostos. Un model que s’ha demostrat un sense sentit insostenible, però que Sant Julià vol mantenir actiu a qualsevol preu. Perquè necessita el màxim d’ingressos possible (rebria un milió més) per fer front a la complicadíssima situació econòmica de Naturlandia. Un problema que va heretar però que es va fer seu en no explicar els números amb claredat, no prendre cap decisió i avalar la viabilitat d’un parc inviable. Hores d’ara no ha presentat els números del 2016 i en un gran exercici de cinisme s’atreveix a dir que amb el resultat del parc reduirà el deute del comú més de tres milions. Amb els informes sobre la constitucionalitat de les lleis, Vila no només ha revifat el parroquialisme passat de moda, sinó que ha sembrat dubtes entre els liberals fins a fer perillar una reforma imprescindible. Tot i que potser no ho busqués, el cònsol també ha servit en safata de plata a opositors i a determinat lobby una potentíssima arma de pressió per debilitar el Govern, que presenta la reforma de les lleis com el gran actiu de la legislatura. I ha estat un dels seus, fet que porta a preguntar-se com Martí ha permès que s’arribi a aquest extrem. Un cop més queda clar que Andorra és captiva de la voluntat dels comuns.