Aparador econòmic

L’Andorran Financial Summit va permetre ahir progressar en la tasca de donar a conèixer els avenços del país en l’homologació internacional. Els assistents aplegats a la convocatòria de Govern eren agents privilegiats del món financer i representants d’entitats que valoren el nivell de transparència que s’ha assolit i tenen la possibilitat d’avalar aquests esforços i obrir portes per al reconeixement internacional que en alguns àmbits encara li falta al Principat. Des de l’executiu i l’empresariat s’insisteix en la necessitat de continuar la tasca pedagògica per explicar el nou sistema de funcionament. Les pràctiques dels bancs, les entitats supervisores i les empreses nacionals s’han allunyat de la condició offshore, com ahir va destacar el president de torn de l’Associació de Bancs. La feina comunicativa no està completada i és fàcil que encara s’associï Andorra al model financer anterior, com a refugi de diners i amb dificultats per aconseguir intercanvi de dades quan es reclamaven, i aparadors com el de la cimera financera són necessaris. Els fruits de l’obertura i l’aplicació de processos estàndard equiparables a qualsevol altre país estan arribant, tot i haver hagut de fer front a entrebancs extraordinaris. El cas BPA va ser un cop dur que va posar en dubte la reputació i l’estabilitat del sistema, però la plaça financera ha superat aquell perill, com demostren les xifres que van fer públiques ahir els bancs. L’ increment d’un 1,5% dels recursos gestionats durant aquest exercici revela la confiança dels diferents actors internacionals en les entitat bancàries del Principat i en totes les mesures de control implementades des de l’executiu. I la seguretat que dona el sistema queda en evidència quan Andorra s’ha convertit en una de les destinacions dels dipòsits que fugen de Catalu­nya per la incertesa econòmica que el procés independentista està generant. O quan l’informe Moneyval aprova l’última avaluació que ha fet del Principat, que analitza criteris més severs en la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. El reconeixement obtingut, però, pot decaure de manera ràpida i costosa si la vigilància sobre la procedència dels diners no s’extrema i si no es continuen aplicant totes les normatives exigents per mantenir el prestigi imprescindible per ser una economia oberta al món.