Monitors contra monitors

Els monitors estrangers que venen a fer la temporada d’hivern han manifestat el rebuig a les noves condicions laborals del sector pactades per l’associació, formada fonamentalment pels que són nacionals. Els forans lamenten que no se’ls permeti treballar tots els dies, ja que venen només uns mesos concrets, i també que se’ls obligui a estar a les pistes encara que no tinguin classes. El conflicte prové del fet que les necessitats i els interessos dels monitors nacionals no concorden amb les dels estrangers. Com passa a la majoria de destins de temporada els estrangers volen treballar el màxim de dies sense festa per guanyar més diners i després fer vacances llargues o passar a fer una altra feina al seu país d’origen quan acaba el contracte. Els monitors forans rebutgen que s’hagin negociat unes noves condicions que, al seu parer, perjudiquen la major part de treballadors. Cal tenir en compte que signifiquen entre dos terços i tres quartes parts del total de monitors de les pistes andorranes. Estan especialment molestos perquè denuncien que l’associació no els té en compte i que els seus veritables problemes són ben diferents als dels monitors nacionals. Les dificultats per accedir a un habitatge durant els mesos d’estada o els greus problemes per obrir un compte bancari. El dels apartaments o pisos apunta que serà un tema molt complicat enguany a causa que l’escassetat de l’oferta s’ha agreujat en comparació amb la temporada passada, quan ja es va convertir en un maldecap per al sector. Els monitors hauran de ser capaços d’arribar a compromisos perquè es defensin els interessos de tot el col·lectiu. L’associació no pot ignorar la realitat de la majoria de persones que desenvolupen aquesta feina a Andorra i els forans han de comprendre que les seves necessitats i interessos són diferents a les dels monitors nacionals. El posicionament de l’associació en alguns temes està fora de lloc: Per exemple, no és de rebut afirmar que el problema dels pisos s’arregla contractant només monitors nacionals. Ni és possible ni una realitat factible a curt o mitjà termini. Això no vol dir que els del país no hagin de negociar millores en les condicions laborals. Però al final s’hauran de fer coincidir al màxim tots els interessos.