Postveritat laurediana

Josep Miquel Vila va encarregar un informe al constitucionalista Miguel Ángel Aparicio per tombar la reforma comunal. L’error fonamental de la jugada es basa en el fet que l’informe es va fer públic quan l’acord entre el Govern, demòcrates, liberals i els comuns ja era una realitat i només faltava la ratificació al Consell General. Vila va tenir més de sis mesos per demanar l’informe si tenia dubtes i les apreciacions d’Aparicio, rebatudes per dos estudis encarregats posteriorment per l’executiu, podien tenir algun sentit per introduir millores a la llei. El tempo, en aquest cas, va condemnar el treball a l’única utilitat de ser utilitzat com a arma contra l’executiu i a punt va ser la causa de rebentar tota la reforma perquè els gallardistes van veure l’oportunitat de desgastar de forma important l’executiu i de buscar deixar en fora de joc Josep Pintat. El polític lauredià, mostrant una qualitat escassíssima en la política actual, va complir la seva paraula de donar suport a la llei. Va anteposar el sentit d’Estat i l’honor al rèdit polític. Va se només la integritat de Pintat la que va salvar la reforma i això que de reforma en té ben poc. Bàsicament és repartir els diners de manera similar. L’únic substancial és l’obligatorietat de cessió de terrenys comunals a l’Estat (imprescindible per edificar instal·lacions necessàries per al país però que no siguin populars com poden ser depuradores, presons, centres de tractaments de residus, heliports...) i l’establiment d’una xifra de cinquanta-cinc milions per entregar als comuns. Vila fa gala de la tan famosa postveritat quan manifesta que amb la reforma Sant Julià surt perdent. És fals. Fa molts anys que els comuns van acordar amb el Govern que es pagarien cinquanta-quatre milions de transferències perquè l’increment impositiu faria pujar sine die l’aportació a les administracions locals. Només aquest any, perquè el PS va decidir canviar de posició, es paguen vuit milions més. I per tant a Sant Julià i a tota la resta li n’ha tocat un més excepcionalment. Amb reforma o sense l’Estat continuaria pagant 54 milions i per tant Sant Julià no només rebrà menys sinó que percebrà més. Anar dient que deixarà d’ingressar un milió porta a engany, atès que tothom sabia que el 2017 era una excepció. Josep Vila, també, però ha preferit la postveritat.