Mesures perilloses

Més enllà de la valoració positiva d’Andorra del Consell d’Europa, l’informe demana més mesures per prevenir possibles casos de corrupció entre els parlamentaris, jutges i fiscals. L’informe posa en relleu la necessitat d’anar un pas més enllà amb l’elaboració d’un codi de conducta per als consellers i que es facin públics els possibles conflictes d’interessos. El fet més significatiu és la petició perquè es creï un sistema de declaració pública dels actius que tingui cada parlamentari. Pel que fa al sistema judicial, s’aposta perquè es canviï el model actual que estableix l’avaluació dels batlles cada sis anys amb la possibilitat que no se’ls renovi en el càrrec. L’organisme insta que el càrrec sigui vitalici, més enllà de les inhabilitacions que es puguin produir per altres motius. Les mesures que s’estan demanant són com a mínim de dubtosa utilitat si es té en compte la realitat andorrana. Es tracta de mecanismes que tenen sentit en països de milions d’habitants, però que molt possiblement tinguin efectes nocius per a un de setanta mil. Les mesures a favor de la transparència sempre són positives, però si s’entra a Andorra a vetar els polítics que poden tenir interessos en sectors econòmics encara es restringirà més l’accés a l’activitat política. En una societat tan petita com l’andorrana (26.000 votants), la major part dels potencials candidats es poden trobar a fora amb un règim d’incompatibilitats molt estricte. Finalment s’acabaria deixant la política només per als funcionaris perquè gairebé tota la resta tenen d’alguna o altra forma relació amb els bancs, el tabac, l’hoteleria, el comerç, el sector immobiliari, la construcció... o qualsevol altra activitat que tingui repercussió en les decisions que es prenen. El procés d’elecció de batlles, per exemple, fa que sigui molt diferent quan es tenen desenes de milers de candidats que no pas la realitat nacional. La renovació cada sis anys és una garantia de compliment i no pas una submissió política. L’informe es basa en criteris per a estats amb desenes de milions d’habitants i per a països amb corrupció. Cap dels dos supòsits es compleix a Andorra perquè, que se sàpiga, els problemes de corrupció són gairebé inexistents. A vegades els criteris que estan pensant per donar més garanties aporten més perjudicis que beneficis.