Consultes filtrades

Salut mental no pot atendre tots els pacients amb l’agilitat que voldrien. L’acumulació d’usuaris provoca que hi hagi llista d’espera en el cas dels adults, perquè en l’atenció a infants i adolescents s’han introduït canvis i millores que han resolt el problema. La responsable del servei considera que la incorporació d’un nou professional serviria per donar una resposta més ràpida en les consultes externes, però que l’ampliació dels especialistes no és l’única mesura que contribuiria a fer més eficient el servei. La solució plantejada coincideix amb la d’alguns altres sectors sanitaris, on es considera que fa falta disposar de filtres perquè realment arribin a les visites especialitzades els malalts que no puguin solucionar els problemes per una altra via. I el camí adequat seria el de l’atenció primària, perquè els metges de capçalera derivarien només els pacients que realment han de ser atesos a salut mental i als quals ells no poden posar remei a la patologia. Perquè els professionals reconeixen que reben persones que no caldria que fossin visitades en el servei especialitzat i que aquestes consultes es podrien evitar amb el pas del pacient per atenció primària. Una alternativa que esperen que sigui viable una vegada implantada la figura del metge referent, que ha d’adreçar el malalt a l’especialista, després avaluar-lo i decidir que no li pot donar l’atenció que requereix. El sistema acabarà amb la demanda motu proprio que ara asseguren a salut mental que és la que tenen en la majoria de les ocasions, i servirà per racionalitzar els recursos i fer que es destinin a les persones més necessitades d’aquesta atenció. No es pot oblidar, però, que les patologies mentals, que van a l’alça i que en conjuntures econòmiques complicades com la que s’està superant augmenten, tenen un component de rebuig i de negació per part del mateix afectat, i això pot comportar que no ho vulguin exposar al metge de capçalera i que puguin quedar sense ser ateses. En el mateix sentit, una formació precisa respecte d’aquestes patologies en atenció primària pot servir per detectar amb més facilitat aquests problemes i començar-los a tractar abans que es puguin complicar i degenerar en malalties més greus. El sistema sanitari ha d’analitzar la millor opció per posar a l’abast d’aquests pacients els recursos humans i materials perquè rebin l’atenció que necessiten.