Tall salvatge a l'N-145

Els manifestants que van tallar la car­retera N-145 durant la jornada d’ahir difícilment poden creure que han fet un favor al procés que defensen. Perquè al cap i a la fi les mobilitzacions busquen suport i simpatitzants en contra de les mesures que ha pres el govern espanyol respecte del procés català. Provocar greus dificultats als treballadors transfronterers alturgellencs, als catalans que anaven o venien d’Andorra i al mateix Principat en el seu conjunt difícilment és la millor opció per tenir més suport. El tall va ser salvatge per maldestre i cruel. La desorganització general dels mobilitzats va fer impossible establir quan s’acabava perquè en diversos moments s’anaven prenent decisions contradictòries. Els manifestants van incomplir el que havien anunciat la jornada de dimarts i van acabar provocant un bloqueig global amb milers de persones que no van atrevir-se a desplaçar-se davant de la incertesa pel risc de quedar-se hores tancades al cotxe. A més a més, les baixes temperatures van ser a partir de la tarda un càstig extra per a les víctimes del bloqueig. Una part dels transfronterers es va haver de quedar a Andorra la nit de dimarts a dimecres i durant la tarda d’ahir els dubtes eren molt grans respecte a si arriscar-se o no per intentar tornar a casa. El dret a manifestar-se i al bloqueig de la circulació dels ciutadans ha de tenir un límit perquè el fi no pot justificar de qualsevol manera els mitjans. La situació amenaça de convertir-se en extremadament greu si acaba imposant-se la visió més radical que aposta per talls continuats i mobilitzacions constants. Les mateixes característiques de les concentracions estan fent que no existeixi una interlocució garantida i fiable amb la qual es pugui raonar. El fet que les decisions s’acabin prenent i canviant a cada moment segons el posicionament dels que van arribant o van marxant dona una pàtina d’inestabilitat extra. El Govern d’Andorra poca cosa més pot fer que instar les autoritats a fer que s’imposi el sentit comú i que no s’apliqui un càstig indiscriminat i imprevisible a tants milers de persones, més enllà de situar en estat d’alerta l’economia nacional si el bloqueig s’allarga o es repeteix. Cert grau de sensatesa és necessari davant d’una acció que converteix en víctimes milers de persones.