Editorial

Eleccions avançades

Toni Martí va obrir ahir la porta que s’avancin les eleccions generals i també va picar l’ullet a Josep Pintat. El líder demòcrata es mostra partidari d’explorar un pacte amb una Unió Laurediana, menystinguda pels gallardistes

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El run-run de la possibilitat que s’avancin les eleccions fa dies que cor­re, i ahir Toni Martí es va encarregar de donar-hi més corda quan va deixar la porta oberta a aquest supòsit. És cert, però, que en els sis anys de Martí fent de cap de Govern com a mínim un cop l’any hi ha rumors electorals. Fins i tot en una de les ocasions es va arribar a escenificar un espectacle de fugida interrupta amb una claca de fidels seguidors pregant perquè es mantingués al timó. És difícil creure que Toni Martí tingui al cap dissoldre a curt termini, tenint en compte que els comicis haurien de tenir lloc el març del 2019. L’únic que tindria sentit –i seria per responsabilitat d’Estat– passaria per establir la cita el desembre del 2018 perquè generals i comunals deixin de coincidir amb pocs mesos de diferència dins del mateix any. Però avançar de març a desembre tampoc tindria gaire impacte. Sigui com sigui, els rumors deuen tenir més força que en ocasions anteriors perquè Gallardo i els seus seguidors han decidit forçar la màquina perquè el partit celebri les primàries amb celeritat. Si Martí dissolgués de sorpresa els trencaria tot el pla ocult que durant més de dos anys porten ordint per fer fora Josep Pintat del lideratge. En la guerra entre pintadistes i gallardistes els dos bàndols tenen raó, encara que sembli un contrasentit. Sense Jordi Gallardo i els seus fidels el Partit Liberal s’hauria mort el 2011, quan Pintat i la resta de la formació van marxar amb Martí per unir-se al projecte demòcrata. Sense Pintat, però, el partit no hauria estat capaç de fer el petit salt expansiu a la resta de parròquies i incloure la Massana. Pintat i UL van ser els catalitzadors i sense ells segurament els liberals s’haurien quedat en un paper testimonial, encara que qualsevol anàlisi és ja política-ficció. Els gallardistes han mostrat massa ganes de desprendre’s del polític lauredià ràpidament per por que unes eleccions abans d’hora desfés l’opció de primàries, indispensables perquè Gallardo sigui investit. Si en comptes de ser els afiliats liberals són els tòtems de la formació els que acaben escollint Gallardo, ho té molt complicat. Martí, un cop més, ha demostrat ser el més ràpid i atent de la classe i ja ha entrat en joc per donar a Pintat una sortida que, a més, serviria a UL per venjar-se de tots els afronts rebuts.

tracking