Editorial
Sanitat descontrolada
El dèficit sanitari s’ha tornat a enfilar fins als seixanta milions d’euros només dos anys després que Govern, quan es va arribar a aquesta mateixa xifra, decidís augmentar dos punts les cotitzacions. En dos anys el dèficit ha pujat 20 milions
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) continuen mostrant-se incapaços de frenar l’escalada d’augments del dèficit sanitari. L’hospital ja arriba als disset milions i mig, mostrant que no aconsegueix augmentar els ingressos per l’activitat i al mateix temps no para d’incrementar les despeses. La CASS ha tingut la sort que la pujada en dos punts de les cotitzacions ha permès dos anys de relativa calma, però els vint milions extra que es van aconseguir augmentant la càrrega a empresaris i treballadors ja han estat superats per la despesa. La situació de la Seguretat Social és la mateixa que el 2015, quan precisament superar la barrera dels 60 milions en números vermells va impulsar l’augment de les cotitzacions. El Govern i l’Estat tenen un problema de grans dimensions en el front sanitari. Durant sis anys l’executiu ha promès una reforma que a hores d’ara encara no s’ha executat. I la reforma anunciada tampoc ha estat capaç d’aportar ni una sola dada que indiqui que hi haurà una optimització de la despesa i una contenció del dèficit. Amb un agreujant. Govern ja va utilitzar l’as a la màniga d’apujar les cotitzacions i és una carta que, i ja ho ha confirmat, no pot tornar a utilitzar. Les xifres no deixen gaire ben parat el director del SAAS i l’hospital, Josep Maria Piqué, que al mateix temps és el gran ideòleg del projecte de reforma. El seu mandat a l’hospital s’està saldant amb xifres pitjors que les de Lluís Burgués i era una fita complicada d’assolir. Un hospital per a 70.000 habitants (sumant El Cedre i assistència primària) difícilment pot explicar un dèficit anual de 17,5 milions d’euros en la gestió. També és complicat justificar una despesa de personal de 40 milions d’euros i més de mil treballadors. Arribar novament als 60 milions de dèficit (serien 80 sense la pujada de cotitzacions recent) és un toc d’alerta molt important. Però fins ara sembla que tots els actors implicats no donen suficient importància a l’escalada del dèficit. L’aportació anual de l’Estat és un llast pesadíssim per a les finances públiques. S’endú per endavant la capacitat inversora. I a l’horitzó no s’albira cap solució. Al contrari, només s’hi veu una nova tempesta en forma de branca de jubilació de la CASS.