Un 8 en transparència

El Moneyval ha destacat com a evident el compromís polític per fer canvis “radicals” en la legislació relativa tant al blanqueig de capitals com al finançament del terrorisme. La bona nota d’Andorra en matèria de transparència és un premi a tota la feina feta durant aquests darrers anys, i cal recordar que el Consell General va aprovar la llei per prevenir el blanqueig i la tipificació del delicte fiscal. La principal remarca negativa es refereix que es desenvolupen investigacions sobre casos de blanqueig de diners, la relació entre les investigacions i els processos judicials i les posteriors resolucions obtingudes sembla ser “modesta”. És per aquesta eventualitat que de l’excel·lent es passa al notable, encara que segurament molt pocs països al món han fet mai una transformació tan ràpida i efectiva com la que el Principat ha tirat endavant en matèria de transparència. L’informe conclou que els bancs avaluen i tenen en compte àmpliament els riscos de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme. És important que el Moneyval s’hagi adonat que, per exemple, en l’àmbit del finançament del terrorisme ni hi ha ni hi ha hagut casos a ressaltar. Perquè aquest organisme, com d’altres avaluadors internacionals, té certa tendència a aplicar els mateixos criteris a microestats que a països de desenes de milions d’habitants. El compliment, de 8, per part d’Andorra en realitat es queda curt perquè la dinàmica de transformació ha fet que fins i tot en alguns camps s’estigui produint l’efecte contrari. Hi ha passades de frenada davant la por que organismes com el Moneyval facin remarques negatives, i és un peatge que s’està pagant per tot el que s’ha revelat del cas BPA. La situació actual porta que la simple obertura d’un compte corrent per part d’un temporer pugui convertir-se en una travessia pel desert de final incert. El pressing porta aquestes conseqüències perquè la banca ha apostat pel risc pràcticament zero. La petició que és directament criticable de l’organisme europeu és que hagin instat que no s’hagi d’aplicar el criteri de doble incriminació quan es demani col·laboració judicial (que el delicte que s’imputi no hagi de ser delicte a Andorra) degut que no té cap sentit actuar contra un delicte que a Andorra no estigui tipificat com a tal.