Editorial
L'aparador del vi
Sant Julià inaugurava ahir la cinquena trobada de microproductors de vi amb la participació d’una setantena de segells internacionals i la dels cellers andorrans (faltava casa Beal) que segueixen el procés de creixement
Trobar i que prosperin conreus alternatius al tabac és des de fa un grapat d’anys el gran repte del sector agrícola. Uns anys en què se’n va anar en orris l’intent de fer una trumfa de qualitat però alhora ha anat fent camí la producció de vi. Quatre cellers lauredians tiren endavant projectes eminentment familiars amb unes condicions difícils per les limitacions del territori, l’orografia o la climatologia, però amb resultats prou satisfactoris, com demostren les mencions en certàmens internacionals que han obtingut alguns d’aquests vins. I Sant Julià com a parròquia on es desenvolupen aquests projectes empresarials organitza des de ja fa uns anys una trobada de microproductors. Ahir s’inaugurava la cinquena edició amb la participació d’una setantena de productors, entre els quals tres dels andorrans (Casa Beal no va assistir de nou al certamen, però aquest cop “per problemes logístics” i no pel desacord amb el format) una mostra que també ha de servir d’aparador i en què alguns dels expositors celebraven el canvi de format que els permet fer contactes i obrir vies de negoci. La inauguració de la mostra també va servir de reconeixement de la feina dels cellers nacionals, amb la vista posada en un segell de qualitat que ha de servir de plus afegit al producte i com a primer pas del que serà la meta final, obtenir una IGP. Els cellers, però, també plantegen altres projectes, com ara la potenciació turística del sector com a element per créixer. Sense dubte hi ha un turisme associat al cultiu del vi i és una via que alguns d’ells ja han encetat i que es pot consolidar i explotar amb l’ajut d’Andorra Turisme. Malgrat que el sector agrícola i ramader hagi quedat com a quelcom residual en l’economia del país –el pes del tabac n’és una qüestió a banda–, l’activitat que queda és un actiu que no s’ha de perdre, i per tant, és indispensable que tingui un suport al darrere i que se l’ajudi amb noves iniciatives destinades a la pervivència. El fet que des d’uns anys ençà es promocionin els productes autòctons és un exemple del que es pot fer per ajudar els productors, perquè es fomenta que el consumidor del país, però també el visitant, pensi a comprar local. La producció de vi ha esdevingut una història farcida de notícies positives i el futur passa per assolir nous reptes que ajudin en el seu creixement i consolidació.