Éssers superiors

La violència envers les dones ha crescut l’últim any, i de manera notable. Les xifres d’Afers Socials registren 155 casos atesos, que representen un increment del 12 per cent respecte del 2016 i que evidencien que hi ha un greu problema social contra el qual s’ha d’actuar. El Govern dedueix que l’evolució a l’alça del nombre de víctimes de maltractament està lligat a la major conscienciació i l’existència de més eines que permeten detectar aquestes situacions, i no es pot negar que la millora del servei especialitzat i el treball educatiu han contribuït a fer més visible la problemàtica. Ni es pot menystenir la gravetat de la situació, perquè es dupliquen els casos nous de violència de gènere, i això traspua que la violència de gènere és força present al país. Queda clar que hi ha moltes dones que segueixen sotmeses a maltractament físic, psicològic i econòmic, i que les administracions, des de tots els estaments, però també la societat, han d’actuar. Haver difós l’existència del servei d’atenció a les dones maltractades és imprescindible perquè facin el pas clau d’explicar el que estan patint i busquin l’aixopluc d’una xarxa de recursos per ser ateses i poder trencar els vincles amb el maltractador. La violència domèstica ha estat històricament un assumpte considerat privat, que succeïa dins de les llars, i un problema que afectava les parelles. Aquesta barrera s’ha començat a derruir perquè la societat no pot consentir que algú que s’autoproclama superior i amo de la vida de la persona amb qui l’uneixen vincles sentimentals pugui impedir que la dona pugui viure una relació entre iguals, sense estar subjugada a la voluntat d’un altre. Són aquests comportaments masclistes, de possessió, de prohibicions i privacions, els que s’han d’erradicar llu­itant des de tots els àmbits, amb tots els recursos, i insistint especialment en l’educació, tant l’escolar com la familiar. La violència física, la més difícil d’amagar, pot arribar com a resultat d’una escalada de vexacions i maltractaments que de cap manera es poden acceptar i contra els quals tota la societat s’ha d’implicar per assenyalar els protagonistes i desemmascarar-los. Perquè la violència contra les dones té unes altres víctimes molt vulnerables, els fills, i ningú no pot romandre indiferent davant el mal que se’ls està causant, perquè si no es contribueix a impedir-ho s’està sent còmplice.