Els comptes del bàsquet

No fa ni un mes les alarmes estaven disparades al MoraBanc Andorra perquè només començar la temporada ja s’estava jugant un partit amb drama inclòs davant del Betis. El cuer arribava, i continua, mig sentenciat a la Lliga Endesa però un triomf andalús a Andorra hauria començat a fer planar la por a una temporada de patiment per evitar el descens. Especialment perquè es venia de perdre un partit de forma increïble a la pista del Joventut, un rival que sempre se’ls dona bé als de Peñar­roya. Es va iniciar el període d’autoflagel·lació buscant els motius que provocaven un inici tan diferent del de l’any anterior. Es culpabilitzava el fet de jugar dues competicions alhora, la marxa de Shermadini o qualsevol altre motiu. En realitat si s’analitza la temporada, el MoraBanc continua sent una assegurança de vida a casa a la Lliga ACB. Ha guanyat tots els partits menys el del Fuenlabrada, en què es va caure per un punt diferència en un final a cara o creu. És cert que fora de casa s’han fet alguns partits molt decebedors, però no cal oblidar que el brillant any passat va tenir actuacions fora de casa desafortunadíssimes. Continua sent l’equip de les dues cares, encara que aquest any és cert que no s’ha pogut guanyar ni un cop a domicili. Però curiosament els comptes no són tan complicats en aquest moment. Després d’un inici molt complicat l’equip suma quatre victòries, virtualment dins dels vuit primers llocs que donen dret a jugar la Copa. Hi ha cinc equips amb els mateixos triomfs entre el vuitè i el dotzè lloc. Però aquesta situació si no canvien els pronòstics pot tornar a complicar-se atès que els dos propers partits són a les pistes del València i el Guipúscoa. I serà al País Basc on els homes de Peñarroya segurament hauran de jugar un partit dels que marquen aspiracions. A l’Eurocup la situació també és paradoxal perquè la classificació indicaria que l’equip està virtualment eliminat, però en realitat és relatiu. Com sempre, el factor pista és fonamental i guanyant contra el Torí a casa tot es dispara, i imposant-se al Cedevita al Poliesportiu d’Andorra s’obre un món de possibilitats. El penúltim partit serà a París, amb els francesos se suposa que virtualment eliminats, i l’últim a casa amb els turcs, que ja estaran classificats.