Querella difamatòria

L’afer de la querella de Joan Samarra contra Jordi Cinca es tanca amb una lliçó sobre tot el que ha passat a Andorra des de l’esclat del cas BPA. La caça i captura de Jordi Cinca va ser constant durant uns mesos en què va donar la sensació que es volia fer caure el ministre sense importar el mitjà o la mentida emprada. Cal ser molt dur, perquè no podem oblidar que des de l’oposició es va arribar a demanar la dimissió del ministre simplement pel fet que s’havia presentat una querella contra ell per apropiació indeguda i blanqueig. Tot plegat no tenia cap sentit i induïa a sospitar que s’estava davant d’una campanya orquestrada. Era totalment inversemblant acusar el ministre d’una apropiació indeguda a Orfund de fa vint anys sobre uns lingots desapareguts –com si se n’haguessin adonat ara– i barrejar-ho tot en una mena de fabulació on se’l vinculava amb el tràfic d’armes de l’ex-president liberià Charles Taylor (condemnat per crims contra la humanitat) i amb col·laboracions amb narcotraficants. Però s’ha complert la dita difama que alguna cosa en queda, perquè fins ahir, definitivament el Tribunal Superior no només rebutja la querella, sinó que afirma que no té cap sentit i ni un sol indici sòlid que la sustenti. Ha quedat clar que la voluntat era només fer mal i que no tenia cap opció de prosperar, i l’objectiu està complert. L’oposició va instar Cinca a dimitir el 6 de juliol del 2016 basant-se, especialment, en la querella presentada per Samarra. Durant aquest temps, els tribunals espanyols i andor­rans l’han tombat fins a cinc vegades insinuant un cop rere l’altre que tot sembla fruit de la invenció a còpia d’enllaçar fets inconnexos. La difamació ha obtingut el seu fruit, perquè precisament va ser la querella el que va posar el ministre de Finances sota sospita permanent i es va descavalcar –si és que volia– de l’opció de ser aspirant al relleu de Martí. És cert que la seva aparició als papers de Panamà tampoc va ajudar, però el cop real, dur i definitiu va ser veure’s en múltiples mitjans en una presumpta associació amb genocides, policies cor­ruptes, narcotraficants, senyors de la guer­ra, nens-soldat, diamants de sang... I aquest atac a l’honorabilitat de membres del Govern i del grup demòcrata no ha estat l’únic.