Tarifes més cares

Les visites als psicòlegs de l’hospital seran més cares. Encara no s’equilibren les tarifes amb les dels professionals amb consulta privada però es redueix la diferència que existeix ara i que el Col·legi de Psicòlegs havia denunciat i qualificat com competència deslleial des del SAAS. Els responsables de la direcció del centre hospitalari demostren així ser sensibles a la queixa plantejada pel col·lectiu i a la necessitat de reformular el servei que es dona a salut mental. La direcció assistencial defensa que les visites als psicòlegs es van implantar per cobrir un buit en l’atenció perquè hi havia una demanda creixent i aleshores es va decidir respondre a la necessitat dels usuaris amb tarifes assumibles. L’escenari ha canviat, ha crescut el nombre de psicòlegs que exerceixen al Principat i alhora s’han incrementat les consultes a l’hospital, fins al punt que en determinades ocasions el que hi ha són problemes per donar resposta al nombre de pacients. Per això el centre sospesa des de fa cert temps l’aplicació de filtres per atendre els casos de més complexitat i que arribin adreçats des d’un professional de la salut. Metges de capçalera, pediatres o psiquiatres haurien de ser les instàncies prèvies que determinessin si els pacients han de rebre l’atenció d’un psicòleg, de manera que es racionalitzarien les recursos disponibles al sistema públic perquè es destinarien a tractar les persones amb problemes de més envergadura. Perquè salut mental ha de continuar tenint psicòlegs perquè a l’hospital existeixen serveis que poden resultar necessaris per a la teràpia que han de seguir els casos més complicats. Com els serveis de la unitat de cures addictives o els d’un psiquiatre. I la revisió de tarifes que anuncia el SAAS s’ha de produir perquè correspon al servei que s’està donant, que no està reemborsat per la CASS, i no perquè sigui aquesta la via de filtratge. Haver de sufragar la totalitat de l’import d’una consulta, d’unes proves mèdiques o d’un tractament fins que la Seguretat Social fa el reemborsament és una despesa que moltes persones amb pocs recursos no es poden permetre i per això encarir les tarifes no es pot convertir en un límit per a l’atenció a l’usuari. Reajustar els preus ha de ser compatible amb l’accés per a totes les persones que ho necessitin.