Fora de la llista negra

La Unió Europea feia pública ahir la llista de països i jurisdiccions que considera paradisos fiscals després d’haver avaluat les pràctiques de 92 territoris basant-se en tres criteris: transparència fiscal, marc impositiu i implementació de mesures acordades per l’OCDE. Disset territoris no han superat l’examen, entre els quals no hi ha Andor­ra. Una fita assolida després d’anys de feina ingent per construir un marc fiscal homologable i per complir amb les exigències de transparència i cooperació. Una feina que reconeix la Unió Europea, que només assenyala el país per una mancança en el sistema tributari que, de fet, com ja va manifestar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, ja està en vies de resolució a través d’una modificació legislativa que està a tràmit parlamentari des de l’estiu passat. Una mancança relacionada amb unes mesures adoptades l’any 2012 amb la finalitat d’atreure empreses estrangeres amb un règim fiscal atractiu. Mesures ja implementades en altres països i que de fet per això mai no han tingut una incidència significativa al Principat quant a l’atracció de societats: perquè allò que pretenia Andorra l’any 2012 ja feia uns quants anys que es feia en altres estats, inclosos alguns de la UE. És important remarcar-ho perquè seria injust pretendre que aquest apunt fet per les autoritats europees taqui l’èxit aconseguit amb la sortida de la llista negra i pretendre que suposa que el Principat està en una mena de llista grisa per no haver fet del tot bé els deures. Un èxit, cal recordar, sobre el qual ja es va començar a treballar l’any 2009, abans de l’arribada de Demòcra-tes per Andorra al Govern, quan va quedar clar que el camí de futur per a Andorra passava per adaptar-se als estàndards i les exigències internacionals en matèria fiscal i esdevenir un país plenament cooperant. La Unió Europea, però, també hauria de fer el seu propi examen de consciència. És xocant que només s’avaluïn 92 territoris i es deixin fora els estats membres. És notori que dintre del grup dels 28 hi ha països que han construït règims fiscals beneficiosos amb el propòsit –aconseguit– de captar grans multinacionals. Només amb unes regles del joc comunes a tothom és com la Unió Europea deixarà clar que es pren seriosament la lluita contra l’evasió fiscal.