Gallardo, candidat

La substitució de Josep Pintat com a cap de llista liberal podria passar als llibres d’història com la planificació metòdica d’un canvi de lideratge que, en termes de sentit comú, seria inexplicable. Perquè els liberals canviaran el seu cap sense que hi hagi hagut cap trencament intern, ni polèmica pública, ni rebuig de la militància, i ni tan sols fortes crítiques (més enllà del rum-rum envers qualsevol líder). Simplement un grup d’afins a Jordi Gallardo han sabut aprofitar la despreocupació del polític lauredià pel control del partit per executar una jugada d’escacs ben planificada i fer caure el rei. No val a dir que el motiu es troba en el suport de Pintat a la reforma comunal perquè tot el grup hi estava d’acord. Va ser només arran de l’informe demanat per Josep Vila, suposadament pròxim a DA, quan els gallardistes van veure l’oportunitat de buscar una justificació. Pintat, ferm en la paraula donada a Martí, va mantenir el suport promès, pensant més en l’Estat que no pas en el rèdit polític a curt termini. Des de l’inici de la legislatura els gallardistes sabien que controlant el partit s’acaba tenint la paella pel mànec. I Pintat no va avaluar prou el setge que de mica en mica li preparaven. Accions com l’executiva anunciant una moció de censura a Martí, que després va acabar en ridícul quan el grup parlamentari es va oposar a tirar-la endavant, han anat marcant l’estratègia. En l’últim congrés es va fer l’escac amb l’aprovació de primàries, sabent que Pintat no hi concorreria. Primer, perquè el 2015 se’l va anar a buscar i per tant considera que tenia el dret de continuar. Segon, perquè UL no té més de sis militants als liberals d’un total de 120 i era molt possible que perdés. El passat sempre torna i segurament Gallardo s’havia guanyat el dret a ser el líder fa dos anys. Ell i uns quants fidels van mantenir viu un partit que materialment havia desaparegut i que no s’havia dissolt simplement perquè no es posaven d’acord en qui pagava el deute. Llavors els antics tòtems liberals, enfadats amb Martí, van anar a buscar Pintat perquè donés solidesa al projecte. Van donar a Gallardo i els seus un paper secundari. Ara han trobat el moment de passar comptes. I Martí, posant una partida al pressupost per a un possible avançament electoral, ho ha precipitat.