Editorial
La cimera, a Andorra
La candidatura del Principat ha obtingut el suport unànime dels ministres d’Afers Exteriors que conformen la Cimera Iberoamericana per celebrar la reunió d’alt nivell del 2020. Un repte organitzatiu i una oportunitat única
No serà fins que els caps d’Estat i de Govern iberoamericans facin la proclamació oficial, l’any vinent a Guatemala, que Andorra serà formalment la seu de la següent trobada d’alt nivell, el 2020. Però sens dubte el suport unànime que la candidatura del Principat va rebre dijous en el marc de la reunió dels ministres d’Afers Exteriors de Llatinoamèrica, Portugal i Espanya és l’aval definitiu a falta d’aquesta formalitat. Per això la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va anunciar que ja l’any vinent s’intensificaran els preparatius atès que ser la seu de la cimera va més enllà d’organitzar l’esdeveniment en què es reuneixen els màxims mandataris dels estats. Ja des de l’any anterior, el 2019, s’hauran d’organitzar trobades ministerials per abordar diferents temàtiques. De fet, ja fa dies, mentre que en l’àmbit diplomàtic se cercaven els suports necessaris, des del Govern es treballa en la preparació d’un esdeveniment que suposa un repte organitzatiu, però també una oportunitat de visibilitat per al país única. Com a repte organitzatiu comporta dificultats, especialment per la concentració de mandataris i delegacions els dies de celebració de la cimera. En les reunions ministerials Andorra ja té experiència perquè en va organitzar una d’Educació quan l’amfitriona era Colòmbia, però ser la seu de la reunió d’alt nivell no té precedent. Caldrà una feina ingent i ajuda exterior per enllestir la logística. Especialment important serà la qüestió de la seguretat, però també solucionar l’arribada dels alts responsables polítics, i l’aeroport d’Andorra-la Seu ha de tenir un paper clau. La participació a les cimeres iberoamericanes és un fet que pot haver resultat xocant per la llunyania del país respecte a les comunitats de l’altre costat de l’Atlàntic, però en aquests anys ha servit per construir una xarxa de relacions que, d’una altra manera, ateses les dimensions i recursos del país per a la política exterior, hauria estat impossible aconseguir. Amb la candidatura per acollir la cimera del 2020 Andorra fa un pas molt important de compromís amb una organització que treballa per fomentar els llaços iberoamericans –malgrat viure els seus alts i baixos per les diferències polítiques– i aconsegueix un altaveu molt potent per explicar-se i promocionar-se davant una comunitat de desenes de milions de persones.