Editorial
I la bomba va esclatar
Cinc dels vuit consellers liberals van abandonar ahir el grup parlamentari i passaran al grup mixt. Es produeix una doble paradoxa. El grup mixt passa a ser el principal partit de l’oposició. I si es fila prim ho haurien de ser els escindits
No per previsible ha estat menys impactant. El Diari ja anunciava ahir que l’elecció de Gallardo deixava tocat de mort el pacte dels liberals amb la Massana i ahir al matí tot va esclatar. La bomba política amb la qual ha estat jugant l’executiva de Ld’A finalment li ha esclatat a les mans. Els liberals des d’ahir deixen de ser el principal partit de l’oposició. Passen a tenir els mateixos consellers que el PS i només mantenen el grup parlamentari per aquelles normes estranyes del reglament. No pots fer un grup amb tres i continuar, però si et quedes amb tres pots continuar. El principal partit de l’oposició no té nom i està format per cinc consellers, tres lauredians i dos massanencs. Per sigles es podrien anomenar UL-CC. Amb Gallardo només han quedat els dos històricament fidels: Costa i Pallarès. És comprensible suposar que els seguidors de Gallardo no van pensar que el pols declarat envers Josep Pintat podria derivar en el fet que la Massana abandonés el vaixell. Cal admirar un cop més l’habilitat innata dels polítics massanencs per no quedar mai en fora de joc. Ensumant-se el perill que emana d’un projecte amb perspectives molt complicades no han tardat ni un moment a saltar i recuperar la independència. Al cap i a la fi els gallardistes també estan fent un pols indirecte a la Massana tot evitant que tinguessin temps d’arribar a posar el nom de David Baró damunt la taula. L’impacte, però, encara pot ser major, perquè cal veure què passa a Ordino i Escaldes, els comitès que el gallardisme no controla. És possible que només calgui una nova deserció d’impacte perquè els filferros que, a partir d’ahir, aguanten el projecte acabin cedint. L’impacte de la bomba política d’ahir és de tal magnitud que tots els escenaris són possibles. Fins i tot que Jordi Gallardo no sigui el cap de llista liberal. El gran guanyador de la jugada és DA, que ni en el millor dels somnis podia esperar un escenari tan favorable. I també UL i Ciutadans Compromesos, perquè la jugada de Gallardo els ha obert les portes a una reintegració a la força que té moltes possibilitats de tornar a guanyar les eleccions el 2019. I Martí sempre ha estat generós amb els antics rivals polítics. Tal com ja ha mig embastat un pacte amb UL per a parroquials i nacionals el seu proper pas serà convidar la Massana.