Sense canvis a la part alta

A la part alta de Meritxell mai s’havia plantejat reproduir el que des de fa més d’un any funciona a la part baixa, l’exclusivitat per a vianants –excepte els laborables, quan es permet la circulació fins a les dotze del migdia–, però sí que es donava per fet que s’acabaria deixant només un carril de circulació per poder ampliar les voreres i construir una via més còmoda per als vianants. Fins i tot comptava amb el suport dels comerciants, tot i el dar­rer intent fallit durant el mandat de Rosa Ferrer. El que continuava en estudi era el sentit que tindria el car­ril únic. Però l’enginyer encarregat del projecte d’embelliment, Jordi Llovera, va avançar ahir que la decisió que s’ha pres finalment és mantenir els dos carrils després de concloure que no hi ha alternatives de circulació suficients per poder garantir que no es generarà un col·lapse de cotxes. La pregunta que genera aquesta decisió és com la nova avinguda Meritxell serà un eix més atractiu per als vianants quan està manifestament comprovat que les voreres són especialment estretes i com lluirà llavors la inversió prevista per a donar-li un rentat de cara amb les limitacions per col·locar mobiliari en uns vorals tan limitats. La solució que s’ha trobat és reduir els dos carrils de circulació per guanyar unes desenes de centímetres a la zona per als vianants, mentre que el mobiliari es col·locarà a les cantonades per no entorpir el trànsit. Sembla, però, manifestament insuficient i que un cop més hi ha el risc de fer una inversió important que tingui efectes dubtosos en una zona que necessita molt una actuació que li doni atractiu. Que treure un dels dos carrils de circulació podia ser problemàtic ja va quedar clar l’últim cop, quan es va haver de tornar a la situació anterior perquè els col·lapses diaris eren insostenibles i els comerciants van posar el crit al cel. El que necessita aquest tram de l’avinguda Meritxell és que s’hi reflexioni de manera profunda i valenta, i això comporta preveure la supressió de la circulació. És complicat, cert, perquè no existeixen les alternatives que té Escaldes, però hi ha opcions que passarien per convertir el carrer Doctor Molines en una via alternativa, per continuar per la Creu Grossa. Hi hauria feina, però. S’ha d’assegurar aparcament i conscienciar el vianant que l’única manera d’ar­ribar a Meritxell serà a peu.