Punxar telèfons

Els partits de l’oposició i alguns advocats han mostrat reticències molt importants envers la voluntat del Govern d’ampliar l’espectre de les punxades telefòniques. L’executiu va intentar en el passat que es poguessin fer escoltes per qualsevol delicte menor, tenint en compte que actualment només es poden fer en casos en què s’investiguen delictes majors. Aquella iniciativa no va prosperar i Interior va fer marxa enrere, però ara torna a demanar-ho. La diferència, substancial, és que ara se circumscriu a temes relacionats amb violència de gènere i/o domèstica i a delictes relacionats amb les xarxes socials. Xavier Espot va defensar aquesta opció perquè “hi ha alguns supòsits que queden fora de les possibilitats d’investigació dels nostres tribunals i que no permeten donar la resposta adequada a la nostra ciutadania”. Es tracta d’un tema molt delicat perquè els dos bàndols tenen part de raó i no existeix una veritat absoluta. És innegable que en els casos com els que l’executiu cita de violència masclista i de bullying o difamació a la xarxa els mitjans d’investigació actuals són limitats. Sobretot perquè existeix una necessitat d’immediatesa en la investigació, ja que són afers que poden esclatar en qualsevol moment. El control telefònic donaria una eina molt important per facilitar la tasca en aquests delictes que, tot i que són qualificats com a menors si no hi ha accions greus pel mig, creen una important alarma social i no han parat de créixer en els últims anys. És innegable, també, que el Govern demana obrir una porta molt perillosa i que pot significar un atac als drets fonamentals, especialment a la intimitat. Perquè si les simples sospites respecte a la comissió d’un delicte menor han de ser suficients perquè es punxi el telèfon d’un ciutadà, estem fent el camí a la inversa de bona part de la jurisprudència europea, que cada cop posa més límits a aquesta pràctica. El control de les comunicacions que el Govern està demanant per a casos de delictes menors és, cada dia més, d’un impacte brutal sobre qui el pateix. La major part de la ciutadania té el gran gruix de comunicacions i contactes a través de telèfons, ordinadors, tablets i amb múltiples canals. És molt complicat decidir quina de les dues argumentacions guanya en pes.