Editorial
Lloguer, repte del 2018
El preu dels lloguers es troba en màxims històrics i s’ha convertit en una amenaça per a la part de la població amb salaris més baixos. A l’escassedat de l’oferta s’hi suma un nivell de preus que estan a prop de ser prohibitius
El salari més habitual a Andorra es troba en uns 1.500 euros mensuals, una xifra força per sota del que estadísticament és considerat salari mitjà, i que se situa en uns 2.000 euros. Aquest decalatge es deu que hi ha una minoria d’assalariats que cobra sous altíssims i que tot i ser relativament pocs fan pujar molt la mitjana nacional. A més, hi ha una part de la població que cobra uns 1.200 euros mensuals, i aquests són els principals afectats per l’encariment del preu de l’habitatge. Una altra característica nacional és un important percentatge de gent que viu sola i que està directament relacionada amb el gran nombre d’immigrants. Sovint els nouvinguts arriben sols i formen milers de llars unipersonals. El nivell de preus del lloguer situa com a mitjana en 500 euros els estudis i en 650 euros els pisos d’una habitació. I això si se’n troba. Amb el nivell salarial general haver de pagar uns lloguers tan alts deixa una part de la població en la precarietat. A diferència de territoris més grans, Andorra no disposa d’una àrea de preus moderats en l’extraradi. No existeix l’extraradi i és impossible ja avui fugir dels preus cars del lloguer. Govern i comuns sembla que no vulguin mirar la realitat, i el perill que cada dia està més a prop degut a l’encariment dels preus dels pisos. L’única mesura projectada pel Govern respecte a la rebaixa de la cessió obligatòria de terreny per als que construeixin pisos de lloguer és ineficaç. Si no s’està construint no és pas per la rebaixa, sinó per la falta de crèdit al promotor i perquè el sector encara no ha sortit del tot del trauma de la crisi. Calen mesures d’incidència real que ajudin a posar més pisos en el mercat perquè només l’augment de l’oferta rebaixarà la tensió inflacionista dels últims anys. El problema ja ha sobrepassat la realitat dels temporers i la falta de pisos per als que estan només de temporada. Els dubtes ja arriben per als residents en general, que a mesura que es van complint els contractes es troben amb pujades de fins al 50% del preu, on se’ls estan aplicant de cop els augments dels últims quatre anys. El lloguer és una de les problemàtiques més importants per a l’any vinent i Govern i comuns no poden continuar mirant cap a una altra banda perquè la perspectiva és que de mica en mica anirà a pitjor.