Funció Pública trencada

La reforma de la Llei de Funció Pública no obtindrà el consens de totes les parts implicades. La ministra Eva Descarrega ha convocat una última reunió de la comissió consultiva per tractar un nou punt del text, el que fa referència a la remuneració d’un funcionari quan canvia de lloc de treball per motius de salut, i els representants dels treballadors ja han anunciat que no hi assistiran. Al·leguen que no se’ls ha cridat amb suficient antelació i que estan de vacances, però el rerefons és clarament el desacord total amb la modificació que ha dissenyat el Govern. Perquè el termini de descans el podien inter­rompre els responsables dels sindicats públics si consideressin d’interès la trobada convocada per la ministra. Però no és aquest el plantejament. Tot el contrari. El que volen evidenciar és la ruptura amb l’executiu, com es desprèn de l’anunci de no signar l’informe preceptiu que ha de sortir de la comissió consultiva per acompanyar el projecte de llei que l’executiu preveu portar al Consell General al gener. El posicionament dels sindicats no és gaire sorprenent. Al llarg dels mesos de treball per modificar les condicions laborals de la Funció Pública han quedat paleses les discrepàncies. El consens que pretenia assolir la responsable de la cartera i que més d’una vegada ha lloat el cap de Govern era més que previsible que no arribaria. Els representants dels empleats públics no estan d’acord en la desaparició del complement dels triennis que serà substituït per un de quinquennis perquè suposa una rebaixa dels ingressos que tindran, tot i que des de l’executiu s’assegura que hi haurà reconeixement econòmic per als funcionaris que demostrin la progressió laboral i aportin valor afegit al lloc de feina. Aquesta és, però, només una de les propostes que rebutgen i que ja han portat alguns sindicalistes a avisar que hi pot haver mobilitzacions si el text tira endavant, tal com està previst. Que és el més probable, perquè com va succeir amb la reforma de les pensions públiques el Govern aprovarà la reforma que ha planificat. Totes les parts coincideixen que calen canvis en la normativa, però els plantejaments que prioritza cada part divergeixen i és responsabilitat de l’executiu canviar la llei. I dels sindicats actuar com considerin que defensen millor els interessos dels associats.