Més recollida selectiva

El projecte per assolir l’objectiu de recollir almenys un 10% de la brossa orgànica generada va arrencar el 30 d’octubre amb 14 negocis implicats, les 8 grans superfícies obligades i d’altres establiments voluntaris. A mesura que han crescut el nombre d’establiments participants, ara ja són 39, ha augmentat el ritme de quilos que es traslladen fins a la planta de compostatge de la mancomunitat de residus de l’Urgellet i la mitjana diària se situa en 2.500 quilos. Matèria, a més, apta per al tractament, un fet que no és sempre evident. I és que si la recollida no es fa de manera correcta, i s’acaben abocant residus que no hi pertoquen, la reconversió posterior en compost es fa impossible. És per això que el ministeri de Medi Ambient ha optat per iniciar-ho d’una manera controlada, a través de grans productors de deixalles, i no generalitzar-ho a l’usuari domèstic perquè seria més dificultós assegurar que el que s’hi aboca és realment residu orgànic al cent per cent. Amb aquesta iniciativa es fa un pas més en l’ampliació de la recollida selectiva. Malgrat que els particulars en quedin exclosos –si no és que decideixen fer el seu propi compost al domicili– arrencar amb grans productors suposa poder actuar sobre sectors que generen volums de deixalles importants, i per tant, incidir molt amb poc. En un país turístic i enfocat al comerç, que s’obligui els grans productors a separar correctament els residus és una actuació que si tot­hom compleix al cent per cent (i així ho ha de controlar l’administració), ha de tenir un important abast. El futur, però, ha de passar per la generalització a tota la població com un pas més en una política de residus adaptada a les exigències mediambientals: reduir, reciclar, reutilitzar i recuperar. S’entén, però, la prudència. Malgrat que fa anys que estan introduïdes les recollides selectives de vidre, envasos i cartró encara s’hi troben residus que no pertoquen al contenidor corresponent. Vol dir que encara hi ha feina a fer en la conscienciació de la ciutadania per tal que qui recicli ho faci bé. L’arma de la sensibilització és la més potent per avançar cap a una societat compromesa en aquest àmbit. Projectes com el d’escoles verdes ajuden a educar en aquests valors. L’administració ha de fer de punta de llança i facilitar les eines als ciutadans.