Editorial
La importància de l'aire
Els índexs de qualitat de l’aire que respirem van a l’alça des de l’any 2005. Mantenir un entorn sa i net és un requisit indispensable per garantir la qualitat de vida dels ciutadans i consolidar-se com un referent turístic sostenible
El Govern va presentar ahir els índexs que mostren quina qualitat té l’aire que respirem. Des de l’any 2005, els nivells han anat creixent fins a assolir màxims històrics i situar l’aire en una qualitat bona o excel·lent durant pràcticament tot l’any, tot i registrar una lleugera baixada des dels anys 2013 i 2014. És important fer èmfasi en la importància de mantenir un entorn el més saludable millor, i la qualitat de l’aire n’és un aspecte destacat. Tant perquè les condicions de vida dels ciutadans del país siguin òptimes com de cara a les persones que ens visiten. Tenir cura del medi ambient i vetllar perquè l’aire sigui sa és la millor carta de presentació que pot tenir un país per convertir-se en un indret atractiu, agradable i visitable. Andorra té a les seves mans consolidar-se com un referent del turisme saludable, sostenible, que atregui tant per l’àmplia oferta turística que té com per la bellesa i conservació dels seus paisatges. Garantir el benestar dels que hi viuen i els que ens visiten ha de ser, i de fet ho és, una prioritat política en la línia de convertir la lluita contra el canvi climàtic i en pro de l’ecologisme el leitmotiv estratègic dels estats moderns del segle XXI. En aquest context, la política de reducció dels materials contaminants presents a l’aire pren una rellevància cabdal. És cert que Andorra és un país altament motoritzat, de fet és dels primers del món en nombre de cotxes per càpita, i en aquest sentit des del punt de vista mediambiental són benvingudes iniciatives com el Pla Engega per treure del parc automobilístic els vehicles més vells, que són els que desprenen més contaminants, i promoure i facilitar la compra de cotxes ecològics. Ara bé, cal també actuar per reduir el trànsit a les zones més habitades, de més concentració urbana. I tant això com la rebaixa de l’ús del vehicle privat passa per tirar endavant una política valenta i ambiciosa de foment del transport públic i per gestionar millor les vies de circulació, especialment els carrers urbans. El trànsit ha de ser el principal cavall de batalla, ja que és el primer camp d’emissió de pol·luents i per tant és el primer que cal atacar amb polítiques sostenibles. Tot plegat per garantir la qualitat de vida dels habitants del país tant pel que fa a un ambient sense pol·lució com també, i no és menys important, sense sorolls. I perquè l’expressió respirar aire net no sigui sinònim d’haver d’anar obligatòriament a la muntanya.