Sentència perillosa

Una condemna del Tribunal Superior va establir a l’abril que s’havia de pagar a Sansa 39.000 euros per acomiadament improcedent d’acord amb l’article 98 del Codi de relacions laborals. Les sentències s’han d’acatar, però res no treu de comentar-les i criticar-les perquè batlles i magistrats també s’equivoquen. I en aquest cas no només sembla que han errat, sinó que s’entén que sense adonar-se han obert una de les caixes de Pandora de l’administració pública. Sansa treballava al comú com a càrrec de confiança, que com tots, va entrar a dit. Un cop dins del comú, novament a dit, se’l va acabar col·locant en una direcció. D’aquesta forma Sansa va poder passar a ser director d’un organisme comunal sense haver passat el preceptiu edicte. Aquesta pràctica, a la qual es podria encabir dins de les anomenades normalment com a frau de llei, busca evitar l’obligatorietat de l’edicte mitjançant un pas intermedi. La consideració de càrrec de confiança permet a la persona entrar en una administració i posteriorment se li atorga el càr­rec saltant-se el sistema. Aquest forat del sistema pot arribar que la persona afavorida ni tan sols tingui la titulació, formació o experiència necessària per desenvolupar la tasca. Aquest entrebanc insalvable quan s’ha de superar un edicte queda aplanat utilitzant aquest sistema de pont intermedi. El Tribunal Superior va cometre un error molt greu que el legislador haurà de tenir en compte per posar-hi remei. Ha obert la porta que qualsevol administració col·loqui tots els càrrecs de confiança que vulgui i després els consolidi amb un càrrec com si haguessin entrat per edicte. El Tribunal, més enllà de les piruetes de conceptes legals, hauria d’haver tingut en compte que els càr­recs de confiança han de tenir mandats directament vinculats a les persones que els nomenen. És inacceptable que els responsables de qualsevol administració puguin anar col·locant persones i que aquestes es mantinguin amb posterioritat al canvi de mandat. Perquè els següents que entrin tenen tot el dret del món a agafar nous càrrecs de confiança. I el Superior (ara avalat pel TC) obliga que els nous equips es quedin els anteriors càrrecs de confiança o els hagin d’indemnitzar perquè marxin, com en aquest cas.