Guerra de monitors

Les noves condicions laborals que regeixen la feina dels monitors han rebut força crítiques, especialment del mateix col·lectiu. Les limitacions que s’han establert, com ara treballar un màxim de 40 hores setmanals o fer un dia festiu obligatori, han provocat un fort rebuig. Aquestes regles que ja s’apliquen a la major part de treballadors nacionals teòricament serien justes, però quan s’entra a analitzar les característiques de la feina concreta ja no està tan clar. Les 40 hores setmanals i l’obligació d’un dia de festa semblen unes condicions mínimes, però poden ser molt perjudicials per a una feina que ni es fa tot l’any, ni segueix una regularitat cada setmana, i que sovint permet als que la realitzen treballar intensament uns mesos per després descansar o, com en molts casos dels temporers, marxar a un altre país i fer una nova temporada. La nova associació ha xifrat entre un 15% i un 20% el percentatge de retribució que perdran els monitors aquesta temporada amb l’aplicació dels nous requisits. Les regles generals sempre han de disposar d’excepcions i això no significa una renúncia als drets laborals, sinó, al contrari, un augment dels drets que permet adaptar les regles en benefici dels treballadors. Un exemple serien els bombers. Tenen torns de 24 hores que no estarien permesos tenint en compte que en una setmana poden registrar fins a 168 hores treballades. A canvi, només treballen 72 dies l’any, que significa nou mesos i mig de festa l’any. Ningú no pot discutir que aquestes condicions són privilegiades i que afavoreixen el treballador. Però si es miren només setmana a setmana es podria trobar una distorsió de la realitat. Amb els monitors també s’han de tenir en compte les seves especificitats i la feina no és monocroma al llarg dels mesos que treballen. I molts tenen la intenció d’acumular el màxim de diners durant el període de feina. El Govern va voler fer cas a l’Associació de Monitors d’Esquí quan reclamava aquests canvis, però l’executiu no es va adonar que no representa el sentir de la majoria de monitors, com ha quedat clar. No es pot culpar aquesta associació d’haver negociat i aconseguit allò que considerava una millora de les condicions, el problema és que la majoria del col·lectiu no les vol.