Dos censos, un problema

La suma dels registres de població dels set comuns dona com a resultat que a 31 de desembre del 2017 vivien al Principat 80.209 persones. El càlcul estimat del departament d’Estadística sosté, però, que la xifra d’habitants s’ha de rebaixar fins a les 74.794 persones. Una diferència del 7,2% que la cònsol major d’Andorra la Vella i presidenta del Consell del cens, Conxita Marsol, va assegurar que no s’explica pel compromís i la feina que, assegura, tenen les diferents corporacions en la depuració del seu registre de població. La discussió és antiga i precisament per això és sorprenent i també injustificable que a hores d’ara encara no s’hagi trobat una solució per disposar d’un cens únic i fidedigne. Estadística elabora des del 2013 aquest càlcul alternatiu, i si bé en aquest temps la diferència entre els habitants estimats i els inscrits ha anat a la baixa (fa cinc anys s’apropava al 21%) el cert és que es manté un més que notable decalatge, més acusat en algunes parròquies. Ordino, Andorra la Vella o Escaldes mantenen unes diferències d’entre dos i tres punts, però a Canillo s’enfila fins més enllà del 19 per cent. Sorprèn que a un país de les dimensions d’Andorra costi tant tenir un registre únic quan les dades les manegen uns pocs organismes i la comunicació és tan fàcil. També sobta que cada any, amb l’aparició de les dades, els comuns mostrin la mateixa sorpresa perquè transcorreguts dotze mesos la situació es reprodueixi. ¿No hi ha hagut comunicació amb el departament d’Estadística, amb el Govern en tot l’any precedent? Malgrat la insistència dels comuns sobre la feina que fan amb la neteja del cens és evident que quelcom falla i que, d’una vegada per totes, han de trobar el sistema que certifiqui que a la parròquia hi viuen tantes persones com reflecteix el seu cens. Perquè, i ho saben bé, no és un caprici, sinó una eina bàsica per, per exemple, planificar el dimensionament dels serveis. Que s’ha fet feina després d’uns anys en què s’havia descuidat de manera flagrant el registre de població en benefici propi, perquè es traduïa en més diners per als comptes comunals, no es posa en dubte. Però s’ha de trobar el sistema definitiu per comptabilitzar quanta gent resideix al Principat. El 2019 la nota del departament d’Estadística hauria de contenir un sol número d’habitants per deixar aquest absurd ja enrere.