Informe perillós

En els temps actuals, i especialment a França, s’ha d’anar amb molta cura respecte a com s’associen els conceptes. Explicar que els beneficis que obtenen els contrabandistes de tabac es podrien estar utilitzant per finançar el gihadisme radical és molt greu. I ho és per diferents motius. El primer i fonamental és perquè no existeix cap exemple ni prova respecte que sigui cert. Ni tampoc cap indici respecte que el contraban del qual s’està parlant pugui a curt o mitjà termini derivar en una activitat de finançament del terrorisme. L’alerta i la preocupació que crea tan sols amb aquesta afirmació és totalment injusta i posa Andorra en el punt de mira. I cal recordar que aquest informe s’ha entregat als diputats i diputades de l’Assemblea Nacional francesa. Hi ha una segona afirmació gairebé tan perjudicial com l’anterior. Acusar les autoritats policials i judicials andorranes d’interferir en operacions anticontraban és, d’entrada, faltar a la veritat, i intenta donar la sensació que els poders públics del Principat estan en conxorxa amb els contrabandistes. En aquest cas torna a no haver ni una sola prova i caldria saber quines són les informacions que es van trametre a la redactora de l’informe quan es va desplaçar a Andorra. El Govern va deixar ahir clar que mai s’ha entorpit una operació anticontraban i s’ha donat la màxima col·laboració possible tant a França com a Espanya. El mal que ha causat aquest injust informe ha estat de tal magnitud que ha obligat Toni Martí a reunir-se tant amb el representant del Copríncep com amb el ministre francès d’Acció i Comptes Públics per explicar-los quina és la realitat. Les persones responsables d’haver format aquesta imatge d’Andorra han comès un error greu que sembla molt malintencionat. En els últims anys s’ha fet un important esforç per ajudar França en la lluita contra el contraban. I és una lluita difícil perquè l’estat veí ha anat apujant el preu d’una forma tan important que ha deixat un gran marge als estats veïns com, per exemple, Espanya. A la UE la llibertat de preus en el tabac és total i es produeix contraban entre països membres i amb estats tercers pel diferencial. L’important és que els estats, com fa Andorra, col·laborin al màxim per reduir al mínim aquestes pràctiques.