Editorial

El comerç més feble

L’Associació d’Empresaris d’Encamp descriu una situació crítica al comerç del poble i lamenta que encara no s’hagi impulsat un pla dinamitzador per revitalitzar el nucli. Pateixen la competència dels grans eixos comercials

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Les associacions comercials de les par­ròquies centrals constataven fa uns dies, amb el tancament de les festes de Nadal, la salut precària del sector, que no s’està contagiant de la recuperació del turisme. Els comerços travessen una situació complicada però cada zona té la seva pròpia problemàtica. Al gran eix comercial Carlemany-Meritxell els negocis veuen com augmenta l’afluència de visitants i potencials compradors, però lamenten que no hi ha una translació en les vendes. A Encamp els empresaris es lamenten que els clients marxen a les parròquies centrals a comprar mentre els establiments del poble sobreviuen amb prou feines. És la situació crítica que descriu l’Associació d’empresaris del poble, una entitat que ha posat esforços per mirar d’incentivar les compres al nucli però que es queixa dels escassos resultats i de la poca ajuda comunal, que ara tot just adjudica un pla dinamitzador. El que viu Encamp és l’efecte de la competència d’un gran pol d’atracció que està a escassos quilòmetres. El poble, malgrat la situació avantatjosa que podria haver-li donat ser peu de pistes gràcies al Funicamp, no ha desenvolupat els serveis complementaris necessaris com per combatre la fortalesa de la vall central i evitar que els turistes que pernocten marxin. També està en inferioritat de condicions pel fet que el gran parc hoteler està a Andorra la Vella i Escaldes, i al Pas de la Casa. La poca vitalitat del poble ha estat una constant discussió entre majories i oposicions dels darrers mandats i continua al capdavant de la discussió política. La majoria comunal tot just acaba d’encomanar un pla dinamitzador per tal de donar un impuls econòmic al nucli. Sosté l’Associació que els falta el gran centre comercial que atregui els compradors, però la reflexió més encertada sembla que passa perquè cada zona pugui trobar la seva personalitat pròpia. Intentar competir amb els grans eixos comercials és probablement un esforç que no paga la pena, però sí cercar un model de comerç de proximitat o especialitzat, que pugui atreure un altre perfil de clients i evidentment els mateixos residents del poble, que han de ser un públic a fidelitzar també. Les conclusions i accions del pla dinamitzador trigaran un temps a arribar, però això no hauria de ser impediment perquè el comú escolti ja els neguits dels seus comerciants.

tracking