Vaga amb serveis mínims

Serà avui quan quedi clar si l’aturada indefinida amb la qual amenacen els sindicats públics esdevé una realitat. Una mesura que tenen tot el dret de tirar endavant si consideren que amb la reforma s’estan lesionant els seus drets però que s’ha de plantejar amb unes regles del joc que evitin que el gran perjudicat sigui el ciutadà. No hi ha precedents del que plantegen a hores d’ara els sindicats. Professors i duaners es van mobilitzar el 2014 contra la reforma del model de pensions però es va tractar d’aturades temporals. De fet, la dels centres educatius va ser de només una hora i encara i així es va garantir l’obertura de centres, amb el suport del personal de pati i menjador. El que planteja el professorat ara és una aturada bastant més àmplia i que, per tant, tindria unes repercussions molt majors. Però el plantejament ha de ser el mateix. S’ha de garantir que els centres educatius estiguin oberts i els pares puguin deixar els seus fills i així en qualsevol altra àrea de l’administració que sigui essencial. Hi ha d’haver, per tant, uns serveis mínims. Malauradament han passat més de tres anys des d’aquella mobilització i encara no ha arribat la regulació sobre la vaga. El Govern afirma que actuarà un cop conegui els detalls de la convocatòria i el suport que té. L’idoni seria que es pugui pactar amb els sindicats la fórmula per evitar que la repercussió negativa excedeixi uns límits raonables. I això passa perquè uns pares que treballen i no tenen amb qui deixar els seus fills puguin dur-los a l’escola o que hi pugui haver un mínim trànsit de mercaderies o que qui hagi de fer un tràmit administratiu inajornable ho pugui fer. Finalment la legislació de regulació de la vaga ja està a tràmit parlamentari però s’han deixat passar massa anys i governs possiblement amb la creença que una aturada no arribaria mai des del sector privat pel risc de perdre la feina. Però es va oblidar que la mobilització podia arribar des dels treballadors públics, infinitament més protegits respecte del manteniment del seu lloc de treball. Ara queda esperar que la raó imperi si finalment els funcionaris decideixen aturar-se i ho fan de manera majoritària. I ja ha quedat clar, perquè han fet la seva pròpia assemblea, que entre els afiliats del sindicat de professors hi ha un sentiment favorable. I l’escola és, sense dubte, un àmbit sensible.