Editorial
La vaga remunerada
Els sindicats de funcionaris consideren que els empleats públics que facin vaga haurien de rebre el salari corresponent als dies d’aturada. Es basen en la falta de regulació del dret a vaga i per tant entenen que enlloc diu que no es paga
La falta de la regulació del dret a vaga prové del pànic atàvic de l’empresariat andorrà que la força treballadora, gairebé en la seva totalitat resident fins fa ben poc, pogués utilitzar aquest mitjà per reclamar millores laborals. Les vagues els primers anys de la dècada del 1930 dels obrers que construïen Fhasa va quedar com una espina clavada en l’imaginari col·lectiu i aquest va ser un tema tabú durant dècades. La Constitució del 1993 en va reconèixer implícitament el dret, però mai s’ha arribat a desenvolupar un text que reguli com s’ha de fer. Dins del sector privat mai des de la Constitució s’ha arribat a plantejar la possibilitat de fer una vaga, no perquè n’hagin faltat motius en alguna ocasió, sinó perquè l’activitat sindical dels assalariats del privat tendeix a zero. L’únic col·lectiu que cíclicament ha anat amenaçant amb la convocatòria d’aturades és el sector públic, on sí que existeix una activitat sindical. És de baixa intensitat normalment, però capaç de mobilitzar-se quan s’intenta reduir algun dels privilegis que detenten. És en aquest marc que les classes dirigents estan pagant per la seva falta de previsió. Era evident que la primera vaga –i totes– que es pogués convocar se cenyiria exclusivament al sector públic. Per tant el sentit comú dictava que calia haver fet una regulació fins a l’últim detall respecte a com es desenvolupa aquest dret. Ara ens trobem amb una aturada funcionarial a les portes sense ni tan sols el més mínim text que fixi com han de ser els serveis mínims. Aquest buit fins i tot ha obert la porta que els sindicats apostin perquè la vaga sigui remunerada, obrint un nou camí en el món del dret internacional. Si a una vaga per defensar els privilegis de cobrar centenars de milers d’euros per antiguitat s’hi uneixen els conceptes indefinida i remunerada, el panorama és preocupant. Arreu del planeta i de la història els dies de vaga no es paguen, i en canvi sí que s’abonen les jornades dels empleats que durant les aturades opten per treballar. És complicat entendre aquesta nova modalitat que els sindicats de funcionaris estan intentant introduir, però també ho és assumir que siguin els treballadors amb més privilegis els que facin vaga. I tot això sense tractar encara l’espinós tema de quins hauran de ser els serveis mínims.