Museus al carrer

El Museu Carmen Thyssen Andorra va realitzar ahir la primera de les dues sortides a la neu que farà aquest hivern. Els nens i nenes que es van apropar a les instal·lacions infantils de Grau Roig van poder pintar els seus quadres amb l’ajuda dels professionals de la pinacoteca. “Volem difondre i apropar l’art als nens a través d’aquest tipus d’activitats que treuen el museu al carrer”, va dir a peu de pista el director del Carmen Thyssen Andorra, Guillermo Cervera. És una pràctica, la de sortir al car­rer, que el museu inaugurat el març de l’any passat als baixos de l’antic Hotel Valira d’Escaldes-Engordany ha fet en vàries ocasions i sempre amb bona resposta per part dels ciutadans. Sens dubte és una bona iniciativa, ja que cal apropar la cultura a la gent si, com sembla succeir al país, la gent no s’hi apropa. I fer-ho tant als ciutadans del Principat, que moltes vegades no consumeixen l’oferta museística del país, com als turistes, que sobretot en temporada d’hivern estan més pendents de consumir esquí i tota l’oferta que es mou al seu entorn que no pas de consumir cultura. Que la iniciativa és bona ho demostra el fet que uns 50 nens van participar en l’activitat a Grandvalira. Treure els museus al carrer pot ser una de les moltes mesures que s’han de prendre per reactivar una part de la cultura que sembla no passar pel seu millor moment a Andorra. Les xifres que va presentar el Govern fa uns dies –més enllà de la polèmica pels errors en comptabilitzar-les del ministeri de Cultura– ho posen en evidència. Que els museus gestionats pel Govern hagin perdut prop de 19.000 visitants en una dècada és molt preocupant i s’han d’estudiar profundament les causes. Que l’art romànic andorrà no interessi –Andorra Romànica ha perdut tres de cada quatre visitants en deu anys– o no se sàpiga vendre i que la Farga Rossell i Casa de la Vall se n’hagin deixat quasi 5.000 en una dècada ens ha de fer reflexionar. Sembla evident que la cultura, excepte en casos molt puntuals, no arrossega masses. Però la dimensió d’un país com Andorra, amb la seva oferta museística relativament propera, sembla ideal perquè el ministeri de Cultura sigui molt més pro actiu a l’hora de vendre l’art, la història i el patrimoni del país. L’exemple del Museu Carmen Thyssen Andorra, un espai privat, potser s’hauria de seguir per anar a buscar els visitants que s’han perdut aquesta dècada.