La vaga on tot és possible

La incapacitat dels polítics per desenvolupar una legislació que reguli el dret de vaga s’ha convertit en un malson. Des de la creació dels sindicats de funcionaris es tenia clar que era molt possible que els treballadors públics anessin a l’aturada quan es pretengués fer qualsevol retallada als drets de què gaudeixen; privilegis si els comparem amb les condicions laborals dels assalariats de la privada. El moment ha arribat i l’Estat es troba despullat legalment perquè la Constitució, com no podia ser d’una altra manera, reconeix el dret de vaga i al mateix temps els diferents governs i consells des del 1993 han estat incapaços de tirar endavant la regulació de com s’exerceix aquest dret. Perquè el panorama és complicat davant l’amenaça dels funcionaris de no pactar els serveis mínims perquè no hi ha cap text que els hi obligui. L’executiu, tan culpable com tots els governs anteriors per no haver desenvolupat la llei reguladora, ha d’utilitzar tots els mitjans que té a la mà per garantir els serveis mínims. És imperatiu evitar el col·lapse en llocs com ara la frontera, per l’entrada de mercaderies o la gestió d’expedients o temes urgents a l’administració. És cert que si la vaga és massiva l’exectiu no compta amb múltiples recursos, amb el benentès que si el seguiment és dispar no hi haurà cap problema. Govern només disposa de la policia com a col·lectiu per garantir que els serveis més essencials estiguin coberts. Cal recordar que els cossos especials han cobrat des de fa dècades cada mes una prima específica a canvi de no tenir dret de vaga, una situació que ve a constatar la deixadesa i incoherència de tot el que envolta aquest dret. Els sindicats es reuneixen avui per decidir el dia, la durada i les condicions en què es planteja l’aturada. La previsió no és gens encoratjadora un cop els funcionaris mantenen posicions insostenibles moralment, com ho és el fet de voler cobrar tot i fer vaga. Ho emmascaren dient que no es tracta de cobrar, sinó que no els descomptin els dies d’aturada perquè no està fixat en cap llei. Però al cap i a la fi és voler una vaga remunerada, una reclamació que a qualsevol altre país sonaria a acudit dolent. Però la ineptitud dels polítics i el poder en vots dels funcionaris fan que a Andorra tothom ho contempli com un escenari possible.