Editorial
Espanya i l'aeroport
L’aeroport de la Seu d’Urgell continua sent una història interminable on cada cert temps sembla que hi hagi un avenç, però que mai acaba d’arrencar. L’últim que li faltava era veure’s immers en la voràgine del procés independentista
L’aeroport de la Seu va tenir una vida comercial ínfima quan va ser inaugurat, el 1982. El projecte ja va néixer amb infinites mancances, com ara que Aviaco fos forçada a encarregar-se’n a contracor, però aquell fracàs va deixar clar que el pal de paller de la manca de viabilitat era la falta d’un nombre suficient de potencials passatgers per justificar una línia regular entre la Seu (Andorra) i Barcelona. L’altra gran lliçó d’aquell projecte va ser establir que en un aeroport als Pirineus l’aterratge i l’enlairament no són tan evidents. En l’experiment del 1982 sovint els vols es van haver de cancel·lar perquè el pilot, que tenia l’última paraula, decidia que no es donaven les condicions de seguretat suficients per enlairar-se. I aquest punt és especialment significatiu actualment perquè és precisament el sistema d’aproximació per GPS, o més ben dit la falta d’aquest sistema, el principal escull perquè s’intenti un nou projecte de vols comercials amb certa regularitat a l’aeroport de la Seu. La incògnita sobre quina és la massa crítica actual per fer vols habituals a certs destins no està revelada, però és cert que les opcions de xàrters amb turistes poden ser un bon ancoratge perquè es desenvolupin altres ofertes. Les potencialitats de la infraestructura es troben aturades perquè Espanya fa més de cinc anys que mareja la perdiu amb el permís per col·locar el sistema d’aproximació per GPS. És un tema evidentment polític que enllaça la propietat de l’aeroport, que és de la Generalitat, amb el conflicte lligat al procés independentista català. Madrid, tot i que no ho diu obertament, ha demostrat fins ara no tenir cap intenció de fer el més mínim gest que pugui afavorir una infraestructura vinculada a un govern al qual dona suport una majoria parlamentària independentista. Andorra, com en diversos temes relacionats amb el procés català, ha acabat sent una víctima col·lateral. El fet de no poder explicar la veritat acaba provocant situacions ridícules, com ara que el ministre Saboya es reuneixi amb el president d’AENA (Aeroports d’Espanya) i oficialment diguin que el tema del GPS i l’aeroport de la Seu ni s’ha tractat. Implementar l’aterratge per GPS costa uns cent mil euros i permetria que l’aeroport fos totalment operatiu, però amb l’ambient actual no és factible.