Editorial
Autonomia energètica
El Govern va presentar ahir el pla sectorial d’infraestructures energètiques, que projecta les plantes que seran necessàries perquè el 2030 el país produeixi un 33% de l’energia que consumeix. Fa, a més, una aposta per les fonts renovables
Aconseguir una major independència quant al consum energètic, reduint allò que s’ha d’importar dels països veïns i augmentant les possibilitats de producció nacional, és un repte que des de fa uns anys ja està plasmat al Llibre blanc de l’energia. Des de llavors s’han fet alguns passos, tímids. S’ha construït i funciona la planta de cogeneració de Soldeu i les mútues elèctriques parroquials han posat en marxa una de les minicentrals hidràuliques projectades –a Arcalís–, instal·lacions que se sumen al que genera la central hidroelèctrica de FEDA i el centre de tractament de residus. Però a hores d’ara el Principat encara ha d’importar el 83% de l’energia que consumeix. Lluny d’allò marcat pel Llibre blanc de l’energia: que el 2050 la meitat del que gasten els consumidors nacionals es generi al Principat. El pla presentat ahir per la ministra Sílvia Calvó esdevé un primer pas del que cal fer per arribar a un estadi intermedi: que el 2030 la producció pròpia sigui del 33%. Un pla que aposta per la cogeneració –a banda de Soldeu, s’hi afegeix la planta ja anunciada de la Comella i una tercera, al Pas de la Casa– i que hi afegeix cinc plantes hidràuliques, tres de fotovoltaiques, una de producció de calor, xarxes de calor i una instal·lació específica perquè hi pugui haver un aprofitament de la fusta dels boscos i convertir-la en biomassa. Un pla ambiciós que, a més, fa una aposta per les energies netes, un camí indispensable tenint en compte el compromís del país en la lluita contra el canvi climàtic i perquè Andorra té unes potencialitats que s’han d’explotar. Quant al finançament, es preveuen societats participades majoritàriament per FEDA i també d’altres projectes en règim de concessió. Malgrat que no es va xifrar el cost que suposarà tot el pla, serà una xifra que difícilment podria assumir íntegrament la part pública, de manera que la producció s’obre a capital privat. I respecte a la ubicació, les instal·lacions ja estan situades al mapa i el Govern va recordar les noves possibilitats de la Llei de competències, amb els terrenys comunals a disposició per a projectes d’interès nacional. Una major autonomia suposarà no haver de dependre de manera tan important dels mercats veïns i els seus preus, però també tenir model propi en una qüestió tan sensible com la producció energètica.