Pensions en risc

Pensar que a un any de les eleccions els partits polítics es posaran d’acord en un conjunt de mesures d’urgència per començar a aturar el perill del sistema de pensions seria ingenuïtat pura. La reforma del model de jubilació és el principal problema que té Andorra a mitjà termini. En realitat tots els governs des de Marc Forné han disposat de les dades per saber que el sistema estava abocat a la fallida, però cap va fer res. Tampoc el demòcrata que en sis anys de mandat tan sols va posar una tireta quan el que està en joc és la supervivència de les jubilacions. Des d’aquesta tribuna s’ha repetit des de fa més d’una dècada que era necessari actuar de forma ràpida i eficaç per prevenir la futura fallida. Perquè si s’hagués començat quan la inviabilitat era una evidència numèrica no hauríem arribat a la situació d’avui. S’haurien pogut anar aplicant mesures correctores i actualment ja no és suficient. La realitat és que amb uns 8.000 milions compromesos en pensions cotitzades i només poc més de mil a la caixa per aturar el cop s’haurà de fer amb un impacte molt important en la ciutadania. De les mesures que ha recomanat la CASS la major part de ciutadans pot pensar-ne que endarrerir l’edat del retir al 67 o apujar sis punts la cotització és molt dur, però en realitat la que canvia totalment les regles és la del coeficient de conversió. La Seguretat Social està proposant que el rendiment dels punts que es compren passi a ser de la meitat (de 9,8 a 17) i això tindrà un impacte demolidor sobre les pensions futures, que seran molt més baixes. I per si això encara fos poc aquestes mesures tan sols donaran uns anys de marge, perquè el problema és que la motxilla dels 8.000 milions compromesos és tan pesada que requerirà moltes altres retallades dels drets actuals en el futur. El temps de marejar la perdiu i d’anar passant el problema al pròxim govern està a punt d’exhaurir-se. El 2023 es comença a pagar de pensions més del que s’ingressarà de cotitzacions. I és el principi del fi. Arribats a aquest punt, sense mesures cor­rectores dràstiques en deu anys s’ha esgotat tot el fons de pensions. Significa que la línia vermella està ja en la legislatura vinent. Ningú farà res fins a la pròxima campanya i el tema és tan verinós electoralment que el consens és gairebé impossible.