Precarització laboral

El sector de la construcció ha plantejat la possibilitat d’obrir les quotes de treballadors extracomunitaris per fer front a la falta de personal que pateix i que s’accentuarà des del moment en què la recuperació econòmica comença a consolidar-se. Els hotelers, per la seva part, també han constatat la dificultat per trobar mà d’obra perquè, tal com han reconegut, Andorra ja no és atractiva a nivell laboral. I aquest és el veritable problema. No és que no hi hagi gent disposada a venir a treballar al Principat als països del nostre entorn, sinó que no està d’acord a fer-ho en les condicions que se li oferten. Els cost de la vida a Andorra és molt elevat, no només l’habitatge, i els salaris no estan en consonància. L’alternativa que proposen els constructors no és tal perquè ja existeix. Ara bé, només per personal altament qualificat que s’adapti a un conjunt de requisits molt específics i exigents, i per tant ha de ser remunerat per sobre de la mitjana salarial. D’altra manera no es justifica la seva contractació, a menys que es canviïn les condicions, que en el fons són el que demana el sector de la construcció. Des de Govern ja s’ha avançat que estan disposats a analitzar la situació, i arribat el cas, a flexibilitzar les condicions per a l’entrada al país, tot i que el nivell d’exigències seguirà sent molt elevat i no comparable al que es demana als treballadors comunitaris. Com no pot ser d’una altra manera, ja que una obertura de quotes indiscriminada només conduiria a una precarització dels llocs de treball, des del moment en què s’obriria la porta a contractar treballadors no qualificats amb sous més baixos. La solució a la falta de treballadors no pot passar doncs per l’augment de les quotes i la relaxació de les demandes curriculars al personal extracomunitari, sinó per una millora significativa de les condicions laborals. En primer lloc cal retribuir als treballadors tant en funció de les seves capacitats com de la realitat econòmica a la qual s’han d’integrar, i en la conjuntura actual això significa augmentar els salaris. Paral·lelament, és imprescindible estendre la cultura empresarial que fomenta la formació i promoció del personal i facilitar la conciliació familiar i la qualitat de vida dels empleats garantint les jornades de descans establertes. La recuperació econòmica tot just comença i hi ha molts sectors que tenen problemes per tirar endavant i se’ls fa complicat suportar més càrregues econòmiques. Ara bé, no hi ha més sortida si es vol redreçar la situació del problema de personal. Encara que sigui a costa de sacrificar marge.