Equilibri i imatge exterior

Andorra havia mantingut fins fa uns anys el tradicional equilibri a nivell polític, econòmic i comercial amb els dos països veïns. El bon veïnatge s’ha considerat de sempre la millor conjuntura per al país. Avui dia és una entelèquia. El problema no és que la influència d’Espanya sigui superior, sinó que el paper de França és poc menys que testimonial, excepte en l’apartat de l’educació. Cal tenir present que si s’ha arribat a aquesta situació no és per iniciatives dels veïns –ni per excés ni per defecte–, sinó per la línia política imperant entre els nostres governants els últims temps. Unes actuacions que semblen que comencen a canviar després de constatar la pèrdua de protagonisme de França i com pot arribar a ser de lesiu per als interessos del país. I és que per començar a recuperar la presència del veí del nord cal l’actuació decidida del Govern (la influència d’Espanya sempre serà superior per l’origen de la població immigrant i per la facilitat dels accessos). En aquest context cal emmarcar la primera visita oficial que va començar ahir la secretària general de la Francofonia, Michaëlle Jean, una organització internacional que no es preocupa exclusivament de la llengua francesa, sinó també de tot allò relacionat amb l’educació, la cultura i per extensió la defensa de la democràcia. Però la visita presenta alhora un altre component cada dia més transcendent, com és el paper que pot i ha de jugar Andorra en el context internacional. És evident que donades les particularitats i petitesa del país han de ser aspectes molt específics en els quals pugui aportar experiència des de la històrica neutralitat del país. Com per exemple la possibilitat que ha posat sobre la taula Jean de participar en accions de mediació en eleccions a països francòfons. En la mateixa línia de context internacional, el Govern ha llançat la proposta per acollir una trobada de líders de les quatre comunitats lingüístiques del món de les quals Andorra en forma part de dues. I si prospera la demanda, passarà a ser membre observador de la Comunitat de països de llengua portuguesa. Amb la qual cosa es tancaria el cercle de les nacionalitats amb més presència aquí, amb la premissa que l’única llengua oficial és el català. Un aspecte que ha recalcat la mateixa Jean quan ha reclamat més presència del francès però amb el reconeixement a la nostra llengua. Aquests esforços per restablir l’equilibri amb França s’han d’intensificar com també els destinats a millorar la imatge internacional. Sempre proactivament; són més creïbles.